Tornar
Un cafè amb Jordi Ferrón
Al tècnic li apassionen els llibres de misteri, confessa que és molt maniàtic a l'hora de dormir i reviu el seu primer dia com a entrenador al Club: "Jo venia de clubs familiars i em vaig trobar amb un transatlàntic"
L'afició perica s'ha pres aquesta tarda de dimarts "Un cafè amb Jordi Ferrón", durant el qual s'ha interessat, entre altres temes, per la seva trajectòria, les seves aficions i el primer equip femení.
El tècnic, proper i des del seu confinament a casa, ha reviscut el seu primer dia com a entrenador del RCD Espanyol de Barcelona. "Va ser un somni. El poder arribar a al Club, veure les instal·lacions, els camps i la predisposició és meravellós. Em sento com quan vaig debutar en primera divisió. Jo venia de clubs familiars. Vaig començar al Cabrera i vaig seguir al Seagull. I va ser passar a trobar-me en un transatlàntic".
Jordi Ferrón ha explicat que aprofita el seu temps lliure per llegir i ha revelat que el seu autor favorit és Stephen King. Li apassiona la lectura de misteri i el seu llibre estrella és 'Assaig sobre la ceguesa', de José Saramago.
Pel que fa a la feina diària durant el confinament explica: "Veiem vídeos, llegeixo llibres, escolto conferències i com a treball de grup miro que el sentiment d'equip segueixi estant". En aquest sentit, assegura que la feina psicològica és essencial. "No em crea problemes l'estar tancat, però hi ha dies en què ho veus tot una mica més gris i en aquest sentit Xavi Llucas ens dóna pautes per canalitzar les emocions. Sabem que la situació és complicada però amb una visió positiva es passa millor" .
El tècnic ha confessat que, tot i que la situació de l'equip és complicada, "es pot sortir". Explica Ferrón que no concep una altra forma de preparar alguna cosa que sigui per guanyar. "Si es reinicia la competició, anem a preparar el següent partit per guanyar-lo. I així amb tots. No m'agrada pensar en objectius llargs. No hi ha una altra manera d'enfocar qualsevol cosa que facis".
Pel que fa a la represa de la Primera Iberdrola, l'entrenador s'ha mostrat molt empàtic amb la situació que s'està vivint per la pandèmia: "Veig la situació i la quantitat de gent que es juga la vida. I quan escolto de parlar de futbol penso: en quant està quantificada la vida d'una persona? Tots volem que les competicions es decideixin al camp, però la salut està per sobre de tot. I si no, quantifiquem quant val que es mori el pare d'una jugadora".
Ferrón ha recordat la seva transició de futbolista a entrenador: "Deixar de ser jugador és molt dur. És molt complicat". I ha tingut temps de remuntar-se al passat i recordar a excompanys de camp com Joan Capdevila, amb qui compartia habitació, i Raúl Tamudo. "Amb Joan Capdevila érem companys d'habitació. Com a anècdota recordo que quan vam guanyar la plata a Sídney 2000, em van tallar els cabells a l'habitació". I ha confessat una de les seves grans manies: "Sóc molt maniàtic per dormir. Hi ha d'haver silenci absolut".