Tornar

Un cafè amb Anaïr Lomba

La futbolista recomana a l'afició veure The Big Bang Theory i Notting Hill i demana quedar-se a casa per tornar el més aviat possible al futbol

L'afició perica s'ha pres aquesta tarda de dimarts "Un cafè amb Anaïr Lomba", durant el qual s'ha interessat, entre altres temes, pel seu estat durant la quarantena, la seva trajectòria com a futbolista i les seves sèries i llibres favorits.

Quan es va decretar l'estat d'alarma a causa de la pandèmia del Covid-19, Anaïr es trobava a Madrid, però va tenir temps de tornar a Barcelona per passar el confinament a casa de la seva mare. "Vaig tenir por de no poder tornar. Ara estic a Montserrat, en una finca on puc a entrenar i que em permet portar la situació millor del previst. Estar tancada a casa es fa dur", assegura la futbolista. "No sé fins quan serà això ni com ens afectarà. Però veig a les meves companyes entrenant i això em tranquil·litza", afegeix.

Va deixar la seva Galícia natal amb 13 anys

La futbolista ha compartit una part molt personal de la seva vida, explicant que als 13 anys va abandonar Galícia per anar-se'n sola a viure a un internat a Barcelona. "Tota la vida havia jugat amb nens, però a Galícia als 14 no et deixaven. Vaig jugar un amistós a Barcelona, algú em va veure i va voler fitxar-me. L'única opció era que em paguessin un col·legi. Vaig estar un any en un internat i al següent vaig tenir sort perquè em va acollir la mare d'una companya d'equip. Després els meus pares van tenir l'estabilitat per venir a viure a Barcelona i vaig anar a viure amb ells", recorda. Aquesta etapa, Anaïr la recorda amb tres conceptes: dura, molt instructiva, i en la qual va adquirir un gran aprenentatge".

El Olivo i un tatuatge

Lombi recorda amb els seus seguidor 'El Oloivo', l'equip de Galícia en el qual va jugar: "Amb ells vam fer història i vam ascendir a primera. Recordo el dia en què vam aconseguir l'ascens. Vaig marcar els dos gols. Aquest és el dia més bonic que m'ha donat el futbol. Dies com aquests no me n'ha donat molts i tinc aquest tatuatge a la meva pell".

El seu retorn al RCD Espanyol de Barcelona

"El meu retorn a l'Espanyol ha estat molt il·lusionant", explica Lombi. "Jo tenia moltes ganes de ser aquí. Estic contenta de tornar a estar amb les meves companyes i amigues. Em queda molt per aprendre". I afegeix: "El no haver jugat al RCDE Stadium és una espineta que tinc clavada. Vaig plorar molt el dia que van jugar elles. És el somni de la meva vida", reconeix.

Preguntada per la situació de l'equip, Anaïr confia que el grup es quedarà a primera. "Al venir més tard tinc la ment més neta i veig les coses amb més optimisme. Està complicat, enganyaria si digués el contrari, però fins que les matemàtiques diguin el contrari cal treballar per tirar la situació endavant. S'ha de tirar del que no hi ha per treure-ho", explica.

A més, la futbolista ha retrocedit a la temporada 2014/15 i ha recordat el gol que li ha marcat com blanc-i-blava. "El gol que vaig anotar davant de l'Athletic Club enganxat al córner". I ha dit que se sent identificada amb Luis García "perquè els dos, sense ser jugadors del planter, hem sabut sentir i tractar a l'Espanyol com es mereix".

Recomanacions

Durant aquesta etapa de confinament, Lombi recomana a l'afició perica llegir-se la biografia de Samaranch, i veure The Big Bang Theory o Notting Hill.

Ser perico

Per Anaïr ser perico és anar a contracorrent, és ser petit envoltat de gent molt gran i seguir tenint empenta i coratge. "Cada vegada som més grans i amb aquest esperit arribarem on vulguem", sentencia. I com a perica, llança a l'afició el següent missatge: "Hem de complir ara amb tots els protocols si volem tornar al futbol. No ens queda més remei que complir i quedar-nos a casa!".