Tornar
M'estimo més ser tal com sóc. Tu sí que m'entens.
Sabia que avui vindries. Ho sabia.
Fa anys que t'esperava i tinc moltes coses per explicar-te.
Ja ho veus, amb 93 anys, sóc aquí: serè, convençut i agraït per aquesta vida plena.
El camí no ha estat fàcil, què vols que et digui. D'això se’n diu viure.
No he estat mai sol. Mai.
Sempre he notat el teu afecte, la teva escalfor quan se'm gelava el cor i la teva abraçada quan tremolava de desànim.
He notat que m'emocionaves amb detalls que la majoria no entenia. I què? Tu sí que m’entens. Mai m’has deixat caure.
I aquí seguim.
Avui també cercaré paraules per fer-nos la vida més senzilla.
Encara tinc forces per tornar a trepitjar la neu que ha esborrat les meves petjades.
He pogut ser un altre, però m’estimo més ser tal com sóc.
I tu també ho faràs. O és que t'has oblidat de per què ets aquí?
Bon Nadal.