Tornar

"L'Espanyol és on es mereix"

Manolo González remarca que el més important és que l'Espanyol és on es mereix per història

No ha volgut sortir a la roda de premsa fins que ha reunit tot el cos tècnic. Manolo González, que des del primer minut va deixar clar que els jugadors eren els protagonistes, ha compartit la seva alegria amb tots els companys de staff. “Poso el valor al cos tècnic. Quan no hem estat a aquesta categoria, la gent desconfia. És normal. Estic molt orgullós per tot el món de l’Espanyol. L'Espanyol és on es mereix per història”, ha resumit l'entrenador blanc-i-blau, Manolo González.

 “El més important és que el club està a primera divisió. Vaig venir a l'Espanyol perquè sempre vaig voler venir. Vaig perdre diners i categoria, però em va donar igual. Vaig venir a fer la meva feina. Sempre vaig dir que venia a treballar com un animal i a treure l'equip endavant. Amb un equip valent que prem a dalt”, ha indicat. “Això d'avui és una cosa que no oblidaré mai. Sempre m'acordaré amb molt d'afecte. Hem treballat com a animals i avui és un dia per estar molt feliç. Moltes gràcies a tots els pericos per ajudar-nos moltíssim”, ha subratllat.

“Esperava pujar. Sempre he estat positiu. Sempre vaig confiar en els jugadors i amb la gent que he tingut al costat. Es tractava de pujar i ho hem aconseguit. Hem estat molt valents i hem tingut encert. Ha estat la clau obrir el partit a la primera part. Amb les arribades que hem tingut n'hi ha hagut prou”, ha insistit.

Manolo González ha agraït als jugadors la confiança en la idea de joc. “Gràcies als jugadors, pel respecte a la meva idea i per la feina feta. Si no hagués estat així, m'hauria anat a la primera setmana. L'opinió del que em titlla de mediocre per venir de baix tant me fa. Només em preocupa la de la gent que em coneix; i la que em coneix sap que treballem molt i que som competitiu”.

Finalment, l'entrenador ha dit que sempre guardarà a la seva memòria “el final del partit. Aquí dius: ja està, ja pots respirar, l'equip és a primera divisió. Aquest és, per a mi, el moment dels tres mesos i mig viscuts”.