Tornar
La prèvia de l'Espanyol-Tenerife
El RCD Espanyol i el CD Tenerife s’enfronten a la 41a jornada de LaLiga Smartbank a l’RCDE Stadium aquest diumenge 23 de maig de 2021 a les 18.15 hores. Aquest serà el 26è enfrontament oficial entre els dos equips. Fundat el 1922, el Tenerife afronta la seva 44a temporada a la divisió de plata del futbol espanyol.
Sabies que…?
- Espanyol i Tenerife s’han enfrontat en 25 ocasions, 22 a Primera Divisió, 2 a Copa i un a Segona, el matx disputat aquesta temporada a l’Heliodoro Rodríguez López.
- A Primera, el balanç és de 10 victòries dels nostres, 8 empats i 4 derrotes, amb 26 gols a favor i 21 en contra. A Copa el balanç també és positiu, amb un triomf i un empat.
- El resultat més favorable és un 1-4 a domicili durant la temporada 1995-96, amb gols d’Arteaga, Raducioiu, Lardín i Benítez. En canvi, la derrota més dolorosa es va produir l’any següent al mateix escenari, amb un resultat final de 5-1.
- El darrer enfrontament a casa es va produir la temporada 2017-18, a setzens de final de la Copa. En el partit de tornada, disputat el 30 de novembre de 2017 a l’RCDE Stadium, l’Espanyol es va imposar als illencs per 3-2, amb gols de Gerard Moreno, Granero i Sergio García.
- La victòria més voluminosa com a local va ser un 4-2 a la Dani Jarque la temporada 2003-04 i a domicili el resultat més favorable va ser un 0-4 a la temporada 2000-01.
- Esnáider i Felipe son els màxims golejadors de cada esquadra, ambdós amb tres gols.
- El Tenerife es funda el 21 de novembre de 1912 sota el nom de Tenerife Sporting Club. El nom original es canviaria a Club Deportivo Tenerife el 1922.
- El ‘CDT’ va debutar a Primera Divisió el curs 1961-62, però fou un pas breu d’una sola temporada. La seva tornada a la màxima competició del futbol espanyol es va produir el 1989, en una època daurada que va durar deu anys, amb noms tan carismàtics com Felipe Miñambres, Chano, Llorente, Juanele o Pizzi. Fins i tot van disputar la Copa de la UEFA en dos ocasions. Després del descens de 1999 només retornaria a Primera en dos ocasions: les temporades 2001-02 i 2009-10.
- L’Estadio Heliodoro Rodríguez López acull els partits dels ‘chicharreros’. De titularitat municipal, és un dels camps més antics d’Espanya, inaugurat el juliol de 1925. Compta amb una capacitat de 23.000 espectadors.
Van defensar les dues samarretes:
1. Ezequiel Marcelo Castillo Montes (RCD Espanyol 1988-1992; CD Tenerife 1992-95). Provinent d’Argentinos Jrs, fitxava la temporada 1988-89 pel Club, debutant a casa contra el Real Madrid. Migcampista molt complet i de gran entrega, va veure truncada la seva carrera per una trencada de lligaments que el va tenir quasi un any en blanc amb l’Espanyol a Segona. Recuperada la categoria, l’any següent va gaudir més oportunitats amb Luis Aragonés a la banqueta. Tot i així mai ser va titular indiscutible. El 1992 canviava Barcelona per les Canàries. Sota la tutela de Jorge Valdano, amb el CD Tenerife va jugar el seu millor futbol, convertint-se en un dels jugadors més estimats de l’afició ‘chicharrera’ i assolint la classificació per la Copa de la UEFA el 1993. Després de tres temporades va continuar la seva carrera al Rayo Vallecano i posteriorment a Badajoz. La seva retirada com a futbolista fou a Argentina el 2007, vestint la samarreta del Club Sportivo Patria de Argentina.
2. Martín Andrés Posse Paz (RCDE 1998-2003, 2004-06; CD Tenerife 2003-04). L’argentí arribava l’estiu de 1998 com el fitxatge estrella de la temporada, provinent de Vélez Sarsfield i petició expressa del nou entrenador Marcelo Bielsa. Un mitjapunta de gran classe i tècnica que va ser un fixe a l’onze blanc-i-blau. Seu va ser el gol definitiu de les semifinals de Copa del Rei que van permetre a l’Espanyol a arribar a la final de Mestalla el 2000. Amb l’arribada de Javi Clemente a la banqueta el 2002 el seu protagonisme va decaure fins a ser considerat transferible pel míster. Per aquesta raó marxava cedit al Tenerife la temporada 2003-04, en aquell moment a Segona Divisió, on va gaudir del protagonisme perdut a Montjuïc. De tornada al Club, no va disposar de minuts durant les dues posteriors campanyes. Tot i així va formar part de la plantilla campiona de Copa el 2006 i va ser un dels còmplices del famós ‘gol de Coro’ en aquell dramàtic final de lliga contra la Real Sociedad. Acabat el matx, va poder acomiadar-se d’una afició que va corejar per darrera vegada aquell ‘¡Qué bonitos son los goles del Cholito!’.