Tornar

La prèvia de l'Espanyol-Mallorca

El RCD Espanyol de Barcelona i el RCD Mallorca s’enfronten a la segona jornada de LaLiga a l’RCDE Stadium diumenge 20 de setembre de 2020 a les 16 hores.  Aquest serà el 64è enfrontament oficial entre els dos equips, 52 a Primera, dos a Segona, quatre partits de Copa i cinc de promoció. Fundat el 1916, el Mallorca ocupa actualment el 18è lloc a la classificació històrica de la lliga.

 

Sabies que…?

• Espanyol i Mallorca s’han enfrontat 63 vegades en partits oficials. El balanç és de  28 victòries, 11 empats i 24 derrotes, amb 101 gols a favor i 82 gols en contra.
• A Segona Divisió s’han enfrontat dos vegades, durant la temporada 1993-94. En ambdós casos el resultat va acabar en empat.
• El Mallorca és l’equip contra qui ha jugat l’Espanyol més vegades el club en promocions d’ascens o descens, amb un total de 5 partits i és l’únic equip amb qui s’ha hagut de jugar un partit de desempat en camp neutral (la temp.1962/63).
• La victòria més voluminosa com a local va ser un 5 a 0 la temporada 1986/87 i a domicili el resultat més favorable va ser un 1 a 5 la temp.1961/62.
• El primer nom del club vermellenc fou el de Real Sociedad Alfonso XIII, nom que va haver de canviar amb la II República convertint-se en CD Mallorca (1931) i posteriorment RCD Mallorca (1949).

 

Partits pel record

1. Temporada 1962/63, play-off d’ascens, partit de desempat (23/05/1963): RCD Espanyol 1 – Mallorca 0. La primera temporada de la història del club a Segona Divisió va acabar tràgicament: a tres partits del final de lliga l’Espanyol perdia el liderat en favor del Pontevedra, posició que ja no recuperaria. Com a segon classificat el club va haver de jugar la promoció d’ascens contra el Mallorca, que havia caigut a posicions de promoció a Primera Divisió. El partit d’anada, jugat a Sarrià, va guanyar per 2 a 1 amb gols de Castaños i Boy, però la tornada al Lluís Sitjar va acabar amb derrota pel mateix resultat. En aquella època el desempat passava per un tercer partit a camp neutral…i la plaça escollida va ser el Santiago Bernabéu. Per sort, els homes d’HH (Heriberto Herrera) finalment s’alçarien amb l’èxit de l’ascens vencent els mallorquins per 1 a 0 (Idígoras al 77’ va marcar el gol).

 

1. Temporada 2008/09, jornada 27 (15/03/2009): RCD Espanyol 3 -  Mallorca 3. Si un partit va marcar el punt d’inflexió en la fugida del descens d’aquella temporada va ser aquest duel, on tots els impediments no van acabar amb la determinació dels nostres. El matx arribava al minut 70 amb un 1 a 3 en contra i l’Espanyol amb 10, però la fe dels de Pochettino i el suport de la grada van fer igualar un partit que semblava perdut. De La Peña feia el 2-3 al 72’; deu minuts després es sanciona un lliure indirecte a la línia de l’àrea petita de la porteria que defensava el Mallorca. Tots 11 jugadors vermellencs sota pals per impedir que la pilota entri…toc enrere de ‘lo pelat’ i canonada del brasiler Nené que afusellava l’únic forat que quedava a la porteria. Bogeria a Montjuïc i constatació que l’equip estava viu, molt viu.  La història d’aquella salvació ha quedat en l’imaginari col·lectiu perico de grans gestes del club, demostrant que ‘sí, es pot’.

 

Jugadors que van vestir les dues samarretes

Luis García Fernández  (RCD Mallorca 2004-05; RCD Espanyol 2005-11): L’asturià es va fer un nom a la ‘Fàbrica’ madridista, arribant a debutar amb l’equip blanc en un partit de Copa contra el Terrassa. La seva primera experiència a l’elit va ser reeixida al Múrcia, on va destacar per la seva facilitat golejadora. El 2004 faria les maletes cap a les Illes Balears. Al RCD Mallorca Luis va ser el far golejador d’una esquadra que va patir per mantenir la categoria fins la darrera jornada. Les seves actuacions no van passar desapercebudes per a l’Espanyol, qui una temporada després es feia amb els seus serveis com a complement per Tamudo. Junts, i amb De la Peña a les seves esquenes, van formar una de les tripletes atacants més temibles de la Lliga. Campió de Copa el 2006 i sots-campió de UEFA el 2007 va esdevenir un ídol per l’afició. 262 partits i 61 gols després, la seva carrera va continuar a Saragossa. Del Club s’emportava l’amor per uns colors que sempre va defendre per bandera. Seva va ser una de les frases més recordades per tots els pericos: ‘Lo mejor de Barcelona es ser del Espanyol’.