Tornar

La prèvia de l'Espanyol-Almería

El RCD Espanyol i la Unión Deportiva Almería s’enfronten a la dinovena jornada de LaLiga Smartbank a l’RCDE Stadium diumenge 20 de desembre a les 16.00h. Aquest serà el 15è enfrontament entre els dos equips a totes les competicions. Fundat el 1989, l’Almería afronta la seva quinzena temporada a la categoria de Plata del futbol espanyol.

 

Sabies que…?

• Espanyol i Almería s’han enfrontat 14 vegades en partits oficials, dels quals 12 a Primera Divisió i 2 a la Copa. És aquest per tant un duel inèdit a la Segona Divisió. De tots aquests partits, l’Espanyol en surt guanyador en 7 ocasions, amb 3 empats i 4 derrotes, 24 gols a favor i 13 en contra. Com a local, el balanç perico és de 4 victòries, un empat i dues derrotes.
• El resultat més favorable ha estat un 5-1 la temporada 1993-94 en Copa. En canvi, la derrota més dolorosa es va produir a Montjuïc durant la temporada 2007-08, amb un resultat d’1-3.
• El darrer enfrontament entre clubs es va produir el 25 de gener de 2015, durant la jornada 20 de la temporada 2014/15 a Primera Divisió. En aquell partit l’Espanyol es va imposar per 3-0 als indàlics amb gols d’Stuani (2) i Caicedo.
• No obstant, el partit més recordat es va produir durant la temporada 2008/09, quan els homes de Pochettino es van imposar 0-3 a l’Estadi de los Juegos del Mediterráneo per 0-3 amb les dianes d’Iván Alonso (2) i Coro. Aquella victòria, aconseguida a la jornada 37, va suposar la permanència matemàtica de l’equip després d’un rush final de campionat espectacular.
• Luis García, Stuani (amb l’Espanyol) i Kalu Uche (amb l’Almería) comparteixen el rècord golejador en duels entre els dos equips, amb 3 gols cadascun.
• Tot i que l’Almería va ser fundat el 1989, la història de la ciutat amb el futbol es remunta al 1909, data que es va fundar l’Almería Foot-Ball Club, entitat de poc recorregut. Anys més tard apareixerien altres clubs com el Club Atlético Almería (1953-60), l’Agrupación Deportiva Almería (1971-82, amb participació a Primera Divisió) o el Club Polideportivo Almería (1983-2001).
• Amb aquest galimaties de noms, durant uns anys van conviure el Polideportivo Almería i l’Almería CF. Després de la desaparició del primer, i per tal d’unificar aficions, l’actual club passaria a dir-se Unión Deportiva Almería.

 

Van defensar les dues samarretes

1. Pablo Daniel Piatti (UD Almería 2008-11; RCD Espanyol 2016-20): El menut extrem era una de les grans promeses del futbol argentí. De la mà de Diego Simeone debutava amb Estudiantes de la Plata amb només 16 anys i es convertia en peça clau amb la seva velocitat. Molts equips europeus es van voler fer amb els seus serveis, però era un sorprenent Almería qui es feia amb els seus serveis, en el que va ser el fitxatge més car de la seva història (7 milions d’euros). Després d’un primer any d’adaptació al futbol espanyol, el seu protagonisme va anar a més amb el pas de les temporades, arribant a disputar 110 partits i marcant 23 gols amb els indàlics. No obstant, Piatti no va poder evitar el descens de l’equip la temporada 2010-11 i va acabar sent traspassat al València. Al conjunt txe mai va acabar d’aconseguir una regularitat en els quatre anys que va disputar amb els ratpenats, tenint com a nova destinació l’Espanyol, immers en el nou projecte liderat pel nou president, Chen Yansheng. La primera temporada amb els blanc-i-blaus fou espectacular, amb 10 gols i 10 assistències, però el seu rendiment va minvar en campanyes posteriors, fruit de la falta d’oportunitats i les lesions. Amb el mercat d’hivern de 2020 Piatti deixaria l’RCDE Stadium amb destí a la Major League Soccer, on actualment defèn la samarreta del Toronto FC. 

2. Antonio Velamazán Tejedor (RCD Espanyol 1999-2006; Almería 2005-07): Provinent de la cantera blaugrana com el més jove dels integrants de la ‘Quinta del Mini’, Velamazán arribava a Montjuïc el 1999 i va fer-se un perico més, disputant 7 campanyes amb l’Espanyol. Campió de Copa el 2000, 141 partits i 19 gols son el llegat del migcapmpista barceloní, que no va poder lluir més pel calvari de lesions que va patir. Malauradament el seu gol més recordat va ser aquell que mai va pujar al marcador, en un fatídic error arbitral al Sadar que impedia la victòria perica contra l’Osasuna i que hauria significat l’accés a la Champions League la temporada 2004/05. Els camins de Toni i el club se separarien el gener de 2006. De nou Paco Flores, amb qui va coincidir a Montjuïc, el cridaria a formar part del projecte de l’Almería.  No obstant, el lligam de Velamazán amb l’Espanyol sempre seria present, i actualment torna a defensar els colors blanc-i-blaus, però ara com a entrenador al futbol base.

3. Paco Flores Lajusticia (RCD Espanyol 1996-97, 1999-02; Almería 2004-06): Parlar de Paco és parlar d’un dels pares de la millor fornada que ha donat el futbol base perico. Ell va donar l’oportunitat a joves com Sergio, Tamudo, De Lucas, Capdevila, Lopo o Soldevilla de triomfar a l’Espanyol.  Però el seu llegat va molt més enllà. Com a jugador i representant del planter perico, defenent als 70 la samarreta blanc-i-blava durant 78 partits; però sobretot com a entrenador i formador. Artífex de la salvació la temporada 1996-97 i campió de Copa el 2000, Flores va donar estabilitat a un club amb la pedrera com a element central dels seus equips. Finalitzada la seva etapa a l’Espanyol, el seu periple a la banqueta el portaria al Zaragoza primer (2002-04) i Almería després (2004-06). En aquest darrer cas va salvar al club dels llocs de descens de Segona a la seva primera campanya, i a la següent va obtenir una meritòria sisena plaça, establint les bases d’un equip que la temporada següent ascendiria a Primera Divisió.