Tornar

La prèvia de l'Espanyol-Albacete

El RCD Espanyol i l’Albacete Balompié s’enfronten a la primera jornada de LaLiga Smartbank a l’RCDE Stadium dissabte 12 de setembre a les 21 hores.  Aquest serà el 13è enfrontament entre tots dos equips en Lliga, el primer a Segona Divisió. També s’han enfrontat tres vegades a la Copa. Fundat el 1940, l’Albacete afronta la seva 24a temporada a la categoria de plata del futbol espanyol.

 

Sabies que…?

- Espanyol i Albacete s’han enfrontat 12 vegades a Primera Divisió, amb 5 victòries pels nostres, 3 empats i 4 derrotes, 17 gols a favor i 12 gols en contra. Jugant com a local s’han enfrontat 6 vegades, amb un balanç de 5 victòries i un empat.

- La victòria més voluminosa com a local va ser un 5 a 1 la temporada 1994/95 i a domicili el resultat més favorable va ser un empat a cero la temporada 1995/96.

- L’Alba és l’únic equip manxec que ha participat a Primera Divisió, debutant per primera vegada la temporada 1991-92 i havent disputat set temporades a l’elit.

- El futbol arriba a Albacete el 1917 amb la creació del Club Deportivo Albacete. Durant els anys 20 també es fundarien altres entitats, com L’Albacete Futbol Club (1925). Amb la Guerra Civil el futbol desapareix de la ciutat. A la seva fi es crea una societat esportiva  que fusiona els dos equips més importants, originant-se la Sociedad Deportiva Albacete l’1 d’agost de 1940.

- Els manxecs juguen els seus partits a l’estadi municipal Carlos Belmonte des de 1960. Amb 18.000 espectadors, el nom de la instal·lació és un homenatge a l’alcalde de la ciutat entre 1956 i 1960.

- Un dels sobrenoms amb els que es coneix el club és ‘Queso Mecánico’, apel·latiu que es va fer famós a principis dels 90 amb l’espectacular primer any que va fer a Primera Divisió sota les ordres del míster Benito Floro, amb qui finalitzarien setens. 

 

Partits per al record

Temporada 1994-95, jornada 9 (30/10/1994): RCD Espanyol 5 – Albacete 1. L’Espanyol retornava a la Primera Divisió després d’una temporada a la categoria de plata on va aconseguir ser campió. L’equip, entrenat per Camacho no es va conformar a ser un candidat a la permanència i, des de la primera jornada, va mostrar-se com una de les sensacions de la temporada. La columna vertebral d’aquella plantilla va donar les darreres grans tardes de glòria a Sarrià durant els dos anys amb el de Cieza a la banqueta. En el matx contra l’Albacete, els blanc-i-blaus van arrasar. En una primera part primorosa l’Espanyol, va necessitar només 35 minuts per marcar cinc gols. Lardín (9’ i 31’), Roberto (10’), Raducioiu (23’) i Arteaga (35’) van ser els autors. Zalazar va maquillar el resultat dels manxecs amb un gol de penal al  minut 40. Amb aquella victòria el Club es consolidava en posicions de lluita per competicions europees. Només el goal average va impedir arribar a la UEFA, tot i acabar sisens.

 

Jugadors que van vestir les dues samarretes

José Luis Zalazar  (RCD Espanyol 1989-90; Albacete Balompié 1990-96, 1998-99): L’internacional uruguaià arribava a Sarrià amb l’equip a la Segona Divisió. El migcampista jugaria la primera volta com a titular, però la nefasta trajectòria de l’equip provocaria grans canvis en la confecció de la plantilla: el Club fitxava l’escocès Archibald i l’alemany Wuttke per redreçar la situació. El fet de disposar de només tres fitxes per estrangers va obligar a prescindir de dos dels actuals forans. Zalazar (juntament amb Maurizinho) va ser el gran damnificat. Un any després, i amb la carta de llibertat, el xarrúa s’incorporava a les files d’un nouvingut a Segona, l’Albacete de Benito Floro, convertint-se en ànima del famós Queso Mecánico. Van ser seus els dos gols que van permetre als manxecs aconseguir l’ascens a Primera en el darrer partit davant el Salamanca i va liderar una plantilla que es va quedar a les portes d’Europa en la seva primera participació a l’elit del futbol espanyol. Durant les temporades a l’Alba, Zalazar arribaria a la seva millor versió, vestint la seva samarreta 258 partits i marcant 76 gols, màxim golejador del club a primera i estranger que més vegades ha vestit la seva samarreta. El descens de l’equip el 1996 l’obligaria a buscar-se una nova destinació, posant rumb a Santander. Dos anys després, i amb 35 anys, tornava al club dels seus amors durant el mercat d’hivern,  posant el seu granet de sorra per evitar el descens de l’Albacete a Segona B.