Tornar
La Barcelona perica
Més de 24 camps de futbol han acollit el RCD Espanyol i el seu futbol base en els seus 124 anys d'història
La història ja és coneguda: el 28 d'octubre del 1900, al paranimf de la Universitat de Barcelona, al cor de la Gran Via, tres universitaris (Àngel Rodríguez, Octavi Aballí i Lluís Roca) van fundar l'Espanyol. A cavall entre les dues multitudinàries exposicions universals, de 1888 i 1929, que van canviar la fesomia de la Ciutat Comtal, en plena ebullició urbanística, demogràfica i social que la convertirien durant dècades en la ciutat dels prodigis, el futbol anava calant entre la gent i sumant esportistes i aficionats. Des d'aquest punt de partida, l'Espanyol ja ha sumat 124 anys d'història i es pot enorgullir d'haver anat creixent i desenvolupant-se alhora que la mateixa Barcelona.
Avui, en un recorregut històric que comença bussejant, amb infinita paciència, en arxius i hemeroteques, es confirma que els jugadors i jugadores de l'Espanyol, en les diferents categories, han jugat en qualitat de local, en més de 24 camps repartits per la ciutat de Barcelona i els voltants més propers.
Alguns d'aquests escenaris gairebé no han variat. D'altres no en queda gairebé el record ni una mínima empremta identificable. Tots, en qualsevol cas, van estar i estaran lligats als 124 anys d'història blanc-i-blava. Alguns amb una vida molt efímera, altres amb un innegable calat emocional entre els aficionats. En qualsevol cas, cronologia viva de més d'un segle d'història blanc-i-blava i barcelonina.
Per exemple, l'esplanada de la Sagrada Família, que es coneixia com el Camp del Grassot, va ser el primer camp on va jugar l'Espanyol entre el 1900 i el 1901. Un any més tard, l'equip es va traslladar al Camp de la Gran Via (1901-1902) L'espai que ocupava aleshores és avui el Parc de l'Escorxador, un racó que va canviar radicalment d'aspecte i ús amb l'Exposició del 1929. Molt a prop de l'Hospital Clínic hi havia el Camp de Can Batlló (segon camp de l’Espanyol entre 1902-1903). Avui s'alça l'Escola Industrial protagonista i orgullosa, en una fase d'ambiciosa remodelació. Entre el 1903 i el 1905, davant l'entrada de la Facultat de Medicina, es va ubicar el Camp de l'Hospital Clínic, el primer que va tenir un perímetre reconegut a tota la ciutat, però que, a poc a poc, es va anar quedant petit davant la expectativa creada. Entre 1909 i 1910, en plena refundació com a club, els blanc-i-blaus van disputar els seus partits al Camp de la Marina, davant de la Monumental. Avui, la intensitat del trànsit de la zona frustra qualsevol exercici físic que no sigui creuar els passos de vianants amb urgència. El deambular a la recerca de nous camps de joc va portar l'Espanyol (1910-1911) fins al Camp de les Faves, entre els actuals carrers de Londres, Aribau, París i Muntaner, avui, un altre eixam de trànsit sense fi. El mateix que el següent escenari, només uns metres més enllà, en plena bogeria del carrer Muntaner (1911-1923) i que, curiosament, es convertiria en l'avantsala del mític estadi de Sarrià (1923-1997), el camp més recordat per històric, entranyable i enyorat per tots els seguidors blanc-i-blaus.
Tot i això, la demolició de Sarrià va obligar a un nou trasllat i, així, l'Estadi Olímpic Lluís Companys, tot just un lustre després de les olimpíades de Barcelona (1992), es va convertir en la penúltima llar del primer equip de l'Espanyol durant poc més de una dècada (1997-2009).
Amb la seva inauguració, el 2 d'agost del 2009, el RCDE Stadium va fer el salt als atractius i multifuncionals escenaris esportius del nou mil·lenni. El camp blanc-i-blau va inaugurar noves alternatives arquitectòniques que es van convertir en un referent per a les obres posteriors, a més d'aconseguir l'Stadium Business Award 2010 a la millor instal·lació esportiva mundial de l'any.
A més de la Ciutat Esportiva Dani Jarque (inaugurada el 2001) el futbol base blanc-i-blau també ha jugat a camps com La Teixonera, La Caixa, Sot del Migdia, La Verneda o el Camp del Guinardó a més del Nou Sardenya, Narcís Sala o el Feliu i Codina. En total, més de dues dotzenes d'escenaris que testimonien els lligams innegables entre l'Espanyol i la Ciutat Comtal. No està gens malament per recuperar la memòria històrica de la Barcelona perica, la dels 124 anys d'història forjada en la pertinença, el sentiment, l'orgull i la passió.