Tornar
Joan Vilches, ‘el retratista’
La seva família ha donat a La Fundació el seu fons fotogràfic amb 75.000 negatius i 5.000 imatges que recullen la història blanc-i-blava de gairebé 25 anys
Hi va haver una època en la qual als fotògrafs de premsa, els seus col·legues ‘plumillas’, els anomenaven ‘retratistes’. Era l'època daurada de l'Olivetti Lettera 42 i, a les redaccions, una llum vermella i una profunda olor química anunciaven la màgia d'imprimir en paper una imatge captada hores abans. Artesania i ofici en estat pur.
A aquesta època va pertànyer Joan Vilches, un freelance que rarament va visitar una redacció, però que, després de passar per diferents treballs, es va enamorar de l'Espanyol dels 70 i 80 i un bon dia va decidir abandonar la tribuna de Sarrià per veure els partits a la gespa, a través d'un petit visor fotogràfic de dos centímetres quadrats. Des d'aquells anys 90 va anar plasmant la història blanc-i-blava de gairebé 25 anys convulsos i apassionants.
Sense voler-ho, Joan Vilches es va anar convertint en el fotògraf de capçalera del club. Va complir encàrrecs de l'Agrupació de Veterans, del seu anuari (Tot Espanyol), de penyes i els seus multitudinaris Aplecs, de l'Escudella Perica... De tot el que fos o representés el club. Va ser, també cal recordar-ho, testimoni privilegiat dels darrers anys de Sarrià, del trasllat a Montjuïc, del Centenari, de la inauguració del RCDE Stadium. Seves són les fotos de la primera pedra de la Ciutat Esportiva Dani Jarque i la del nou estadi blanc-i-blau. Seves, també, les de les Copes del 2000 i 2006, incloent-hi les multitudinàries celebracions. Seu i només seu va ser, igualment, l'afecte recíproc que sempre va tenir del Futbol Base i de l'històric i premiat Femení de la primera dècada del 2000.
Allà hi era ell. Sempre disposat, sigil·lós, escrutador. Res no s'escapava a la seva discreta mirada per plasmar, amb els anys, una crònica gràfica d'una etapa vibrant en la història blanc-i-blava.
Mort el 2022, la seva família ha complert un darrer desig i ha llegat el seu immens arxiu a la Fundació del RCD Espanyol. 75.000 negatius que cobreixen la passió que sempre va tenir cap al club i més de 5.000 còpies en paper de fotografies que recullen la seva dedicació innegable.
Per això, des de fa tot just uns dies, la Sala Històrica 'Ricardo Zamora' recull, en una de les seves parets, una mínima mostra de tot el seu llegat. En un acte privat tan íntim i auster com ell hagués desitjat, la família i els amics més directes, encapçalat pel seu fill Albert Vilches, van inaugurar aquesta mínima exposició, recorregut vital d'un mestre de la bellesa discreta, humil i silenciosa.