Tornar

Ens ha deixat el president Pardo

Ha mort Juli Pardo Padrós, màxim mandatari blanc-i-blau entre 1989 i 1993 i persona molt estimada per l'espanyolisme per la seva militància i defensa del nostre sentiment

Ens ha deixat el president Pardo i l'espanyolisme està de dol, sumit en la tristesa. Juli Pardo Padrós (DEP), president del RCD Espanyol entre 1989 i 1993, ha mort aquesta matinada a Barcelona. Advocat de professió, Pardo va accedir a la presidència del RCD Espanyol el 3 de desembre de 1989 després de guanyar clarament les primeres eleccions celebrades per sufragi directe, en un dels moments més difícils de la història del club. Mesos abans s'havia erigit en el líder de l'anomenat 'Grup dels 18', un col·lectiu integrat per joves professionals liberals que es van agrupar amb la intenció de concórrer a les eleccions a la presidència i junta directiva de l'entitat.

Amb el RCD Espanyol en una complicada situació econòmica, social i esportiva, atès que l'equip havia descendit a Segona Divisió la temporada anterior, la llista encapçalada per Pardo es va imposar clarament a les altres tres candidatures que també van concórrer a la cita electoral. L'arribada de Pardo a la presidència es va veure culminada a final de temporada amb l'ascens de l'equip a Primera Divisió després de superar en la promoció al CD Màlaga, en una agònica tanda de penals recordada per tots els pericos. Amb Pardo i amb el canvi legal que es va produir en el món del futbol, al president blanc-i-blau li va tocar liderar, durant el seu mandat, l'obligada conversió del club en una societat anònima esportiva (SAD). No obstant això, i malgrat els enormes esforços de la directiva del moment, la situació de l'entitat no va poder millorar en la primera meitat de la dècada dels 90, el que va provocar que presentessin la seva renúncia a la primera Junta General d'Accionistes, en gener de 1993.

Juli Pardo sempre va ser d'una sola peça. Dirigent afable però amb caràcter. Intens, sincer, entusiasta i tan perico com l'escut. Amb el cap sempre en alt i el seu verb fàcil, Pardo sempre serà recordat per ser, sobretot, un militant perico exemplar. Sempre va treballar per a un Espanyol el més gran possible i va defensar al club, al seu sentiment, i a tota la família espanyolista al llarg de tota la seva vida; com a dirigent esportiu i també com un soci més. Sense una sola renúncia, amb la seva bonhomia i amb el cor perico que li sortia del pit. Va viure la seva vida com la viu el seu Espanyol; amb alegries i amb decepcions, però, sobretot, amb l'amor propi de qui se sent part "d’un sentiment tan especial com cap altre". Així definia Pardo al seu Espanyol de l'ànima, un club que el recordarà sempre com un dels nostres, que va lluitar per engrandir-lo i al qual sempre va estimar amb bogeria.

No t'oblidarem, President! Moltes gràcies pel teu sentiment i fins sempre, perico de cor!