Emotiu homenatge a Fernando Molinos
La Ciutat Esportiva Dani Jarque acull el reconeixement a una de les grans llegendes blanc-i-blaves
Repartint abraçades i salutacions, enfundat en la seva habitual samarreta blanc-i-blava marcada amb el dorsal número 4 i amb el braçalet de capità al voltant del braç esquerre… Així, serè i somrient, molt somrient, treia el cap pel vestidor i la sortida al terreny de joc . Aquesta tarda Fernando Molinos era la viva imatge de la felicitat a l'homenatge que ha rebut, organitzat per la Fundació del club, a la Ciutat Esportiva Dani Jarque.
Unes 300 persones s'han citat en aquest senzill, però emotiu acte en forma de partit amistós que ha reunit d'una banda un equip format per amics i familiars de Fernando Molinos i, de l'altra, l'Agrupació de Veterans del RCDE.
A les grades, representació de tots els estaments blanc-i-blaus, començant per Mao Ye, com a CEO del RCD Espanyol; Antoni Fernández Teixidó, José Luis Perelló i Jordi Tomàs, president i vicepresidents, respectivament, encapçalaven la nodrida representació de la Fundació. Tampoc han faltat a la cita els expresidents Dani Sánchez Llibre i Joan Collet; exjugadors de totes les èpoques com N’Kono, Eloy Pérez, Lardín, Manel Martínez, Lopo o Joan Capdevila, representants de la FCPE, liderats pel seu president, Anton Roig, així com representants dels dos patrocinadors, Conservas Dani i Accudo Express.
El 4-1 final a favor dels jugadors de l'Agrupació de Veterans no és més que un resultat anecdòtic en un partit impregnat de bon humor, d'alegria i de moments entranyables.
“M'ha emocionat, en una paraula”, resumia Fernando Molinos. “És un acte que fa espanyolisme, recordant la història, sobretot amb una figura com Fernando Molinos que ha passat per diferents etapes de la seva vida treballant i lluitant per l'Espanyol. Avui estem amb Molinos, la seva família i els seus amics per commemorar tota la seva trajectòria a l'Espanyol”, reconeixia Mao Ye.
“Un grandíssim acte per a un home que ho ha estat tot en la història de l'Espanyol, com hem repetit una vegada i una altra. Només veure la seva satisfacció i la de la seva família ha pagat la pena”, apuntava Antoni Fernández Teixidó, que també es referia a l'esperit de “lluita fins al final” que encarnava a la perfecció Molinos al terreny de joc.
Precisament, Molinos va intentar llegir unes paraules d'agraïment als presents, que reproduïm íntegrament, encara que l'emoció li va impedir completar-les davant del micròfon.
“Abans de donar les gràcies als que heu vingut avui a donar-me el vostre afecte, vull explicar una cosa: Quan era nen somiava ser jugador de futbol de Primera Divisió. I aquest somni es va complir, primer, jugant a la meva terra natal i, després, al club que ha estat casa meva: el RCD Espanyol. Des de l'any 1974, quan vaig arribar del R. Zaragoza, amb 23 anys, fins al 1985, vaig suar i defensar amb gran orgull la samarreta blanc-i-blava. Però el més difícil que vaig fer en els meus anys com a jugador en actiu va ser convèncer tota la plantilla per interpretar una obra de teatre: 'La venjança de Don Mendo'. Encara recordo els assajos que fèiem tots els companys al club després dels entrenaments… Quina banda! Això sí: va ser un gran èxit.
Anys més tard vaig tornar a l'Espanyol com a director general. Vaig ser president de l'Agrupació de Veterans i membre del Consell d'Administració. Per amor a aquest equip vaig idear la revista ‘Tot Espanyol’, que es va publicar força temporades. Per tota aquesta trajectòria només tinc paraules d'agraïment al club que em va ajudar a fer-me personalment i professionalment i a qui portaré sempre, sempre, sempre al meu cor.
Vull donar les gràcies a la Fundació del club. Gràcies a la FCPE. Gràcies al meu amic Dani Sánchez Llibre. Gràcies a tots els companys que esteu avui aquí i, especialment, a Rafa Marañón. Gràcies als empleats i consellers del club i amb especial esment a Jaime Martínez, Olga i Jordi per haver organitzat aquest acte. Gràcies als membres de la meva família que heu vingut de Saragossa a jugar aquest partit… I gràcies a tots els pericos que m'heu recolzat sempre”.