Tornar

Dol a l’Espanyol

Diego Orejuela (La Luisiana, Sevilla, 1958) fou un dels grans representants del planter del RCD Espanyol, així com un dels jugadors fonamentals per entendre l’Espanyol dels 80.

Tot i néixer a Sevilla, amb només quatre anys emigra amb la família a Sant Joan de Vilatorrada. Arriba al futbol base perico als 14, lloc on ja hi jugava el seu germà gran, Jesús. El seu debut arriba la temporada 1982-83 de la mà de Jose Maria Maguregui, en un partit de Copa del Rei contra l’Andorra, disputat el 15 de setembre de 1982. Diego va substituir als 15 minuts de la segona part a una llegenda del Club, Fernando Molinos, lesionat de gravetat.  Conegut inicialment com Orejuela II, va establir-se ràpidament com un fixe a les alineacions blanc-i-blaves. Volant dret molt complet i de gran fons físic, fou l’escuder perfecte pels Zúñiga, Lauridsen o Francisco. Amb ell al camp van arribar grans tardes de glòria a Sarrià, com el tercer lloc a la Lliga del play-off de la temporada 1986-87, o el subcampionat de la UEFA de 1988, on Diego en va ser el capità.

Els seus 302 partits oficials i 22 gols marcats, alguns d’ells tan importants com el de la semifinal a Sarrià contra el Brujas, fan d’Orejuela un nom què és pura història de l’Espanyol. Després de la seva retirada com a jugador va continuar sempre vinculat al futbol base, i va exercir d’ambaixador del Club els darrers anys, fins a ser cridat per treballar amb el seu amic Tintin Márquez per la selecció de Qatar.

Diumenge l’afició li podrà transmetre el seu últim adeu al nostre capità en un moment tan transcendental pel nostre Club.

Descansa en pau, Diego. Glòria als herois.