Dictant càtedra
El Club 1900 va reunir, al recinte modernista de l’Hospital de Sant Pau, a primeres figures de la medicina en un fòrum en el qual es va parlar d’esport, lesions i prevenció
La tercera edició del Club 1900, un fòrum blanc-i-blau de debat que, en aquesta oportunitat, coincideix amb el 125è aniversari del club, va deixar aquesta tarda, per sobre de tot, moments absolutament didàctics per parlar de medicina, d’esport, d’avenços tecnològics, de salut, d’infància i, en definitiva, dels avenços mèdics en el món de l’esport, tal com es titulava l’acte. I un aplaudiment, només començar, pel record: en memòria del doctor Carles Miñarro, metge del FC Barcelona recentment traspassat, “perquè la medicina no entén de colors”, com va apuntar Xavi Andreu, director de comunicació i RRII del RCD Espanyol, en la presentació inicial.
Escenari? El recinte modernista de l’Hospital de Sant Pau, totalment ple. Un preciós tresor arquitectònic “que va començar a construir-se el 1900, any de fundació del nostre club”, com va precisar Narciso Amigó de Bonet, director de l’Àrea de Salut del RCD Espanyol.
Ponents? El mateix doctor Amigó de Bonet, el doctor Ramon Cugat, director de l’Institut Cugat-Unitat de Traumatologia de l’Hospital Quirón de Barcelona, el doctor Eduardo Mauri, consultor mèdic del Manchester City, el doctor Josep Antoni Gutiérrez Rincón, especialista en Medicina de l’Esport, la doctora Gemma Pidemunt, cirurgiana de la Clínica Corachan i Edurne Cubero, directora de Màrqueting i Comunicació de la Clínica Corachan, com a moderadora d’una sala que va comptar també amb els màxims responsables institucionals del RCD Espanyol, Mao Ye i Antoni Fernández Teixidó.
Durant els gairebé 90 minuts que va durar aquest fòrum, els assistents van conèixer curiositats, anècdotes i experiències de tota mena gràcies a la dilatada experiència professional dels ponents. Els temes es van anar desenvolupant al llarg de la sessió davant d’un auditori que rebia la informació amb satisfacció i que valorava la qualitat del coneixement dels metges.
Pel record quedaran frases com la de “posar en valor els serveis mèdics dels clubs de futbol perquè ens toca fer coses diferents, més atrevides, pensant que tractem jugadors que valen molts diners i que han d’estar al camp, com diuen els entrenadors”, va apuntar Amigó de Bonet, que també va revelar que “a l’Espanyol hem tingut jugadors que s’han llicenciat en medicina com Edu Mauri, Carlos Ruiz, Martorell o fins i tot un entrenador com Azkargorta” i va afegir que “també tenim dues penyes blanc-i-blaves formades per personal sanitari”.
Igualment, va comentar que “el futbolista és un laboratori en potència perquè es proven avenços mèdics i es força al màxim”, alhora que va revelar algunes de les noves aportacions tecnològiques en el seu departament. “L’Espanyol i el Getafe són els equips amb menys lesions. Durant 14 jornades només hem tingut lesionats quirúrgics”. I va subratllar que “es veurà tota la feina que fem en aquestes últimes deu jornades. L’equip anirà com una moto, igual que l’any passat al play-off”.
El doctor Josep Antoni Gutiérrez va recordar que la medicina esportiva es percep sovint com “la de xapa i pintura, però hi ha moltes altres coses. Una bona inversió pot millorar els resultats”. Expert en dopatge, també va esmentar que el primer cas conegut va ser la mort de Tom Simpson, el ciclista anglès que va morir pujant el Mont Ventoux el 1967. Però va apuntar que aquest tema “no es comprèn gaire en esports col·lectius, sinó en individuals” i es va mostrar preocupat per “l’abús que se’n pugui fer i les seves seqüeles. El futur del dopatge anirà per la genètica”.
Edu Mauri, exjugador i exmetge del RCD Espanyol, ara al Manchester City després d’un pas per Qatar, va recordar que “les lesions són les mateixes a tot arreu”, però va reconèixer que a la Premier “els jugadors són 11 bèsties que van com avions i a Espanya tot és una mica més pausat. En canvi, aquí anem al límit per curar una lesió com més aviat millor, mentre que a Anglaterra hi ha protocols que ho ralenteixen”. I va revelar que en la seva etapa a Qatar, quan es demanaven canvis en els protocols i actuacions mèdiques, “es canviava el metge”, al·ludint al xoc cultural que encara existeix.
El doctor Ramon Cugat, una autèntica eminència internacional en la matèria, va destacar els avenços que s’han produït en la medicina aplicada a l’esport. Va parlar de factors de creixement, de cèl·lules mare, gairebé d’alquímia en algunes de les pràctiques que afecten cartílags, lligaments o tendons, i va sentar càtedra reclamant més atenció dels pares a la cura dels seus fills “perquè no necessiten segons quines botes per la superfície on juguen. Cada dia veiem més lesions de genoll entre nens petits”. “I que no deixin els estudis”, va afegir Amigó de Bonet.
La doctora Gemma Pidemunt va defensar el futbol femení i les diferències fisiològiques que existeixen respecte als homes, així com les particularitats pròpies de les diferents etapes de creixement, “perquè no és el mateix una lesió en una nena, una adolescent o una dona adulta pel tema hormonal”. També va revelar que els últims estudis demostren que “el cos el que vol és començar a moure’s i recuperar-se com més aviat millor”.
I, finalment, la Intel·ligència Artificial, una eina cada vegada més present però que “no ens donarà la relació que mantenen metge i pacient”, i el Big Data, que, com va apuntar Mauri, “a nosaltres ens donava un 99 per cent de possibilitats de passar una eliminatòria de Champions i va passar el Madrid”.
“Crec que la IA donarà molta guerra perquè encara es basa en unes dades que són pobres. Quan en tinguem més, segur que encara afinarà millor. Jo no em deixaria suturar per un robot, però tot evoluciona tan ràpid que potser ho veurem ben aviat”, va concloure el doctor Cugat.
Futbol, explicacions, anècdotes, idees... Pura delícia. Càtedra absoluta.