Tornar
Carta de José María Calzón
Benvolguts socis i sòcies del RCD Espanyol de Barcelona:
Mitjançant aquest escrit vull anunciar públicament que he posat el meu càrrec, com a delegat del primer equip, a disposició del nostre Consell d'Administració i així ho he comunicat per escrit.
Crec que, a hores d'ara, és el millor per a l'entitat a la qual he servit amb tota la meva il·lusió i professionalitat durant els últims 40 anys. No puc amagar la meva decepció pels fets que es van produir abans del partit de dissabte passat a l'estadi de Montilivi que m’incomoden extraordinàriament i que contaminen les meves quatre dècades de treball en un club tan rellevant i històric com el RCD Espanyol. M'entristeix enormement el que ha passat i mai, mai, mai no hagués pogut imaginar que em passaria una cosa així i caigués en aquest error.
Vagi per davant que em vaig equivocar amb la meva acció, que ho sento i que assumeixo posar el meu càrrec a disposició del Consell d'Administració del RCD Espanyol de Barcelona, però també m'agradaria poder explicar que aquell mateix matí, en acabar el partit, vaig anar a disculpar-me davant la persona ofesa, però ni aleshores ni en els repetits intents posteriors, ni a títol individual ni mitjançant les gestions que ha fet el club, he tingut resposta. Insisteixo que em vaig equivocar i ho lamento profundament. És la primera vegada en aquests 40 anys que he perdut les maneres i he contestat als insults que rebem quan baixem de l'autocar de l'equip, però també és la primera vegada, en tots aquests anys, que he notat un 'rebuda' tan voluntàriament crispada, hostil i ofensiva dels aficionats locals.
He de reconèixer que durant els últims mesos he viscut una situació personal i familiar molt dura que m'ha afectat molt profundament. Malgrat tot, he seguit treballant diàriament però he anat delegant les meves funcions en altres persones del club, de manera que des de principi de temporada ja no he actuat com a delegat del primer equip en els desplaçaments. En aquest sentit, puntualitzo que vaig acudir a Montilivi com a empleat del club i vaig ocupar la localitat que se’m va assignar a la llotja presidencial.
M'agradaria deixar molt clar, igualment, que no he tingut mai comportaments racistes. Res més lluny de la realitat. He tractat amb respecte i educació en aquests 40 anys a futbolistes, entrenadors, àrbitres i gent de totes les nacionalitats, orígens o religions. Em considero un afortunat per haver conviscut amb futbolistes com N'Kono, Kameni, Eto'o, Caicedo, Diop, Bikey, Wakaso, Feddal, Hadji i molts d’altres que m'han confessat el seu afecte i als quals segueixo admirant i conservant una amistat que ni la distància ni els anys han pogut trencar.
Crec que no he d’afegir res més i que, per a la meva fortuna, només els que realment em coneixen poden enjudiciar-me i valorar tota la meva trajectòria personal i professional. Mai vaig voler ser el centre d'atenció de res i molt menys per un episodi tan desafortunat.
Una abraçada i Visca l'Espanyol!!!
José María Calzón