Tornar

Carta de comiat de Pau López

A tots els aficionats i seguidors de l'Espanyol

Diverses circumstàncies han provocat que no m'hagi pogut acomiadar de l'afició de l'Espanyol com m'hagués agradat. Els esdeveniments s'han precipitat en les últimes hores i, la meva convocatòria amb la selecció Sub-21, ha impedit que pugui estar ara a Barcelona.

M'agradaria, en primer lloc, explicar que l'operació per la qual he deixat l'Espanyol és una decisió únicament i exclusivament meva. Des Ramon Robert fins Thomas N'Kono passant per Ángel Gómez i Quique Sánchez Flores m'han reiterat en més d'una ocasió la seva voluntat que no sortís de l'Espanyol. He estat jo, qui, de manera individual, he entès que sí que era el moment.

En segon lloc, i com a decisió personal, he hagut de valorar quin camí havia de seguir després d'unes setmanes d'incertesa. Quan se’m va obrir aquesta porta vaig pensar que seria una molt bona oportunitat per seguir millorant i creixent professionalment fins a donar el màxim de mi. Un dels valors que m'ha inculcat l'Espanyol en tots els anys que he estat aquí és la passió per la feina, per la superació i la implicació absoluta amb el club i amb la resta de companys.

També vull aprofitar aquestes línies per donar les gràcies a l'afició. Sempre he notat el seu afecte. En els bons i en els mals moments. Sempre han tingut amb mi paraules de consol i d'ànim. Sempre m'han acompanyat i no puc sinó recordar aquests moments i oferir-los la meva absoluta gratitud per tot el suport que he rebut. Cada dia. Partit rere partit. L'Espanyol és la meva casa des de fa 8 anys i ho seguirà sent. És el que diu el meu cor i el meu cap.

No puc saber ni imaginar què passarà en el futur o quin serà el desenllaç final d'aquesta nova etapa que ara començo. No obstant això, tots els seguidors de l'Espanyol poden estar segurs que sempre, passi el que passi, portaré aquest club en el meu cor.

Us desitjo a tots molta sort en aquesta temporada plena d'il·lusions. Només puc demanar-vos que no defalliu en el suport a l'equip i que, tots junts, fem que aquesta il·lusió es converteixi en una realitat. Aquesta és la nostra força. Aquest és el nostre sentiment.

 

Mil gràcies per tot.

 

Fins sempre.

 

PAU LÓPEZ