Tornar

Carta de comiat de Fuentes

Per als aficionats i seguidors del RCD Espanyol

M'agradaria poder acomiadar-me de tots vosaltres encara que sigui amb una carta, i unes línies que surten del més profund del meu cor.

Des que vaig començar amb 9 anys pels carrers de la meva Còrdova natal a donar-li a la pilota, sempre vaig somiar amb poder jugar a Primera Divisió i gaudir dels estadis, el públic i l'ambient que sempre havia vist per la’ tele’.

El dia que vaig firmar pel Còrdova, l'equip de la meva ciutat, vaig començar a adonar-me que aquest somni podia estar més a prop. Però no arribaria fins que vaig complir els 23 anys i el RCD Espanyol es va creuar en el meu camí. Sense cap mena de dubte va ser uns dels dies més feliços de la meva vida. Hi havia complert el somni que tan lluny veia i sempre havia pensat que mai arribaria.

Des del primer dia em vau fer sentir especial, em vau acollir amb els braços oberts, sempre disposats a demostrar-me que ser jugador de l'Espanyol és ser part d'una petita minoria que us fa ser diferents, que us fa ser una cosa única a Barcelona i a Catalunya.

Han estat tres anys de penes i alegries, sempre intentant donar el màxim perquè el RCD Espanyol estigués a l'alçada que es mereix, que no és altra que entre els grans d'Espanya. No ha estat fàcil per a mi prendre aquesta decisió, però entenc que la vida del futbolista és així, un molt poques vegades tria quan i on es retira. M'agradaria poder aprofitar per desitjar-vos moltíssima sort en el futur. Hi ha un gran projecte amb molta il·lusió i amb grans professionals al darrere. M'agradaria poder donar les gràcies a tots i cadascun dels companys que he tingut, a tots i cadascun dels entrenadors que tant m'han ensenyat, a tots els integrants del vestidor que tots els dies de l'any han estat cuidant de nosaltres com si fóssim part de la seva família, als encarregats de material, metges i fisios ... A tots, moltes gràcies.

Jo ja no hi seré físicament, però sense cap dubte deixo part del meu cor en aquest vestidor i aquest club.

Una forta abraçada.

Juan Fuentes.