Tornar
Abans se'n deia promoció
Ara se'n diu play-off. Més ben dit: des de la temporada 2010-2011 se l'anomena així. Altres vegades se'l va anomenar promoció i durant moltíssims anys simplement es va apostar per l'ascens directe: baixaven els tres últims de Primera i pujaven els tres primers de Segona. Però no sempre va ser així. També hi va haver altres fórmules. Sobretot quan la Segona Divisió es va dividir entre un grup del Nord i un altre del Sud.
En qualsevol cas, per a l'Espanyol aquesta serà la primera oportunitat en què per aconseguir l'ascens haurà de superar dues eliminatòries. Els seus companys/rivals en aquest viatge seran Eibar, Sporting i Oviedo.
En les sis temporades a Segona, després de gairebé 124 anys d'història, l'Espanyol va pujar directament en tres oportunitats (1969-1970, 1993-1994 i 2020-2021), en dues va haver de disputar una promoció d'ascens (1962-1963 i 1989-1990) i ara, un play-off.
62-63: Un ascens en el desempat
En el seu primer any a la divisió de plata del futbol espanyol, el RCD Espanyol va arribar al tram final liderant la taula gairebé tota la segona volta del campionat, però mai va aconseguir distanciar el Pontevedra CF. Les ensopegades a final de campionat dels blanc-i-blaus contra Real Sociedad i el conjunt gallec (1-2) van relegar el Club a la segona posició final, que donava opció a la promoció d'ascens, ja que aleshores la Segona Divisió es dividia entre grup nord i grup sud. El rival, el 13è classificat de Primera Divisió: el RCD Mallorca.
A l'anada, disputada a Sarrià, l'Espanyol va superar el Mallorca a la segona part, i amb gols de Castaños i Boy va aconseguir la victòria 2-1. El mínim avantatge, no obstant, no va valer per escapar viu del Luis Sitjar: 2-1 també a la tornada, cosa que va forçar un partit de desempat.
El 23 de maig, al Santiago Bernabéu, seu habitual dels partits de desempat, els antecedents no jugaven a favor d'un RCD Espanyol, que havia perdut fins a quatre desempats copers en aquest mateix escenari. Però aquesta vegada no va ser així. El quadro blanc-i-blau va competir amb convicció i va aconseguir el seu objectiu després de vèncer 1-0. Ho va fer formant amb Piris; Riera, Bartolí, Muñoz; Santos, Abel; Boy, Rivas, Idígoras, Antonio Domínguez i Castaños.
L'històric i decisiu gol va arribar al minut 77, en un cop de cap d’Idígoras (en realitat va rematar amb el nas, com va reconèixer després). Piris va ser l'altre gran protagonista als minuts finals amb extraordinàries intervencions sota pals. Heriberto Herrera, el llavors tècnic va acabar a coll dels seus propis jugadors. Després d'una eliminatòria i un desempat, els blanc-i-blaus van tornar a la màxima categoria. Coses de la història.
1989-90: Una agònica tanda de penals a La Rosaleda
L'Espanyol va arribar al tram final de la temporada 1989/90 amb molts dubtes. Juanjo Díaz va aconseguir una bona ratxa de resultats que va arribar a acostar l'equip a dos punts de l'ascens directe, però no va poder evitar la promoció final. Aquest cop el rival va ser el CD Màlaga. I per a l'Espanyol arribava unes dates preocupants. N’Kono, el titularíssim porter blanc-i-blau, seria baixa per estar seleccionat amb el Camerun per preparar el Mundial d’Itàlia.
Tot i així, la directiva va preparar a consciència el partit d'anada que es va fer a Sarrià. Ple total i ambient de gala. 1-0 final amb gol de Gabino. Quedava la tornada a La Rosaleda.
Bones ocasions blanc-i-blaves durant la primera meitat, però gerro d'aigua freda amb el gol de Rivas al 47. Nova reacció blanc-i-blava, però sense premi. Pròrroga. I penals, amb la ombra de Leverkusen encara fresca a la memòria. Jaro, el meta malagueny va tenir, al cinquè, la classificació local. Va fallar. Empat a tres en els cinc llançaments. I a seguir amb la mort sobtada. Tensió insuportable. Angoixa. Nervis a flor de pell… I Meléndez, l'etern suplent de N’Kono va detenir, tot i jugar durant molts minuts amb una costella trencada, el vuitè llançament local. Més èpica. Ningú no va dir que seria fàcil. I va arribar Albesa per afegir una altra pàgina a la història blanc-i-blava. Gol. Gol… Goooooooool! La bogeria absoluta. 16 penals per superar un patiment gairebé etern, però, de nou, a Primera Divisió. Coses de la història que ara es repeteix amb un nou format, però amb la mateixa il·lusió i convenciment que cal un darrer esforç: lluitar fins al darrer segon del darrer partit.