Tornar
6-4: Pura pretemporada
L'Espanyol cau amb el Sevilla en un partit boig, obert i ple d'ocasions de gols a les dues porteries
L'Espanyol va començar la Lliga al Sánchez Pizjuán amb una derrota estranya: un marcador molt voluminós, amb molts gols per part dels dos equips i amb alguns desajustos defensius desconeguts fins al moment. Durant molts minuts va semblar més un partit de pretemporada amb dos equips pensant sempre en l'àrea contrària. L'intercanvi de cops va ser constant i la serietat defensiva mostrada durant la preparació estiuenca no es va manifestar davant el Sevilla. No va ajudar tampoc la lesió d'Óscar Duarte, que va haver de ser substituït després d'un cop amb Roberto.
A l'Espanyol se li va acabar la força a la segona meitat. La calor i l'anar amunt i avall en un partit boig el va consumir i el va esprémer físicament i va acabar cometent errors que no s'havien vist a la pretemporada davant un Sevilla, que malgrat els nervis i els titubejos inicials, va demostrar, com havia advertit Quique Sánchez Flores, que té vímets de sobres. L'Espanyol va acabar naufragant per la seva decisió d'anar amunt en tot moment. Va pagar l'atreviment i li va faltar una mica de sort a la recta final, quan les cames pesaven i l'oxigen escassejava.
Caminava la gent la gent per Nervión reclamant paciència pel gir que ha donat el Sevilla. Coïen les tres derrotes consecutives en les Supercopes (la d'Europa i la d'Espanya) en aquest mes d'agost i això havia despertat les incerteses, en plena canícula.
En qualsevol cas, el Sevilla i l'Espanyol que s'han vist aquest vespre al Sánchez Pizjuán s'assemblaven ben poc als equips que es van enfrontar poc abans del final del passat campionat. Canvis a les banquetes, nous projectes esportius i un bon nombre de variacions en les dues plantilles. Nou jugadors ha incorporat fins ara al Sevilla, per set de l'Espanyol i els dos equips no donen per tancades les seves plantilles, per ara.
Els catalans venien d'una bona pretemporada en què clarament han anat a més cada setmana. Bons partits, bons resultats. Solvència i ofici per sobre de tot. Aquesta era la carta de presentació en aquest inici de Lliga. A Sevilla, de sortida, només hi havia tres cares noves respecte al bloc de la passada campanya. Així arrencava un partit que va anar embogint per moments.
El que hi va haver, des del minut un, va ser velocitat i intenció per acostar com més aviat a ambdues porteries. Roberto va rebutjar una rematada de Vietto i poc després l'Espanyol va robar al centre del camp, va muntar un contraatac de manual i, després d'una acció brillant de Baptistao, Piatti va batre a Sergio Rico. Primera rematada entre els tres pals i primer gol. El Sevilla anteposava acumular jugadors al camp rival, encara a costa de descuidar la seva defensa. Però mostrava velocitat i mobilitat i així va obligar a Roberto a lluir-se tres vegades abans de l'empat de Sarabia quan només es portaven quinze minuts. Ni la calor va frenar l'intens ritme d'aquesta accelerada mitja hora primera. Vietto va posar el 2-1 als 21 minuts, mentre tot al Sánchez Pizjuán recordava Dani Jarque. El Sevilla va semblar que per un moment frenava per agafar aire i això ho va aprofitar Hernán Pérez per empatar poc després. Una alenada més d'oxigen. Quatre gols en 25 minuts. I encara faltaven dos més abans del descans. I que Óscar Duarte marxés lesionat. En una altra aproximació blanc-i-blava, els de Quique van necessitar tres rematades, Baptistao, Piatti i Víctor Sánchez per tornar a avançar-se al marcador. Quedava un sospir per al descans. I en els minuts afegits va arribar l'empat local. Vietto, en un rebot després d'un córner, va tornar a posar les taules. Els blanc-i-blaus van envoltar a l'àrbitre i van protestar que dos d'ells havien estat empesos dins l'àrea. Una cosa similar va succeir en el 2-1. Però González González ho va tancar amb una groga per a Álvaro.
La segona part no anava a ser diferent. El Sevilla va tornar a sortir a per totes, sabent que com més lluny estigués la pilota de la seva àrea, millor. Franco Vázquez va posar el quart i va portar un punt de tranquil·litat a la graderia quan més ho necessitava. El partit, desmuntat com un puzle, començava a quadrar del costat sevillana. I més quan Ben Yedder va fer el cinquè en aprofitar una contra local. L'entrada de Javi Fuego i Reyes no va frenar la sagnia i el japonès Kiyotake va ampliar la diferència una mica més. L'Espanyol, però, continuava mostrant un poder ofensiu brutal. Baptistao va estar prop del quart després una bona passada de Javi López. Qui no va fallar va ser Gerard que va culminar una gran jugada individual per donar una mica d'emoció als minuts finals encara que sense sort per a l'Espanyol.