Tornar
3-2: Derrota frustrant
L'Espanyol va remuntar el gol inicial de l'Eldense, però els errors defensius el van condemnar al Nuevo Pepico Amat
62 minuts i 32 segons. Aquest és el temps transcorregut des del xiulet inicial fins al xiulet que va marcar el descans. Pura curiositat, sí, però tot un compendi del que va passar en aquesta llarguíssima primera part que es va saldar amb quatre gols, dos per bàndol, i que va deixar tots dos equips insatisfets camí dels vestidors. En aquella hora llarga hi va haver de tot, va ser un reflex del que estava sent el partit i va acabar sent una premonició del que passaria després. En aquests 62 minuts i 32 segons hi va haver expulsions a les banquetes, una lesió al primer minut d'Edu Expósito que va acabar sent substituït instants després, hi va haver assistències mèdiques al terreny de joc i a la grada (un ensurt al qual van anar la Creu Roja i metges i fisioterapeutes dels dos equips), la intervenció del VAR per assenyalar un penal a l'àrea local succeït força abans, gols a pilota aturada, un autogol i fins i tot un xiulet a la grada que va activar tot el protocol d'avisos per megafonia… Buffff …
En aquest partit desordenat, en aquesta guerra de guerrilles, en aquest cos a cos, en aquest ‘toll’ els jugadors de l'Espanyol es van emportar sempre les de perdre. Hi va haver molt contacte físic, molt cop, molta baralla, molta lluita per un pam de terreny i errors en una àrea i una altra. Semblava que l'Espanyol s'havia refet al gol inicial, però se'n va anar al descans amb un gol al minut 59 (al 14 de descompte de la primera part, per comptabilitzar-lo correctament). Un cop anímic per als blanc-i-blaus i una injecció de felicitat per als locals.
La segona meitat representava un nou espai, començar de nou les hostilitats. L'Espanyol semblava que tenia clar què volia. I fins i tot Jofre va tenir una bona rematada dins de l'àrea al primer minut, però el seu cop de cap va sortir desviat. L'Eldense va entendre que havia de tornar a portar el partit a l'aspecte físic i en una nova acció a pilota parada es va posar, de nou, per davant al marcador. Amb el 3-2 tan ràpid va trobar el partit que volia. A partir d'aquí, el conjunt local es va sentir còmode defensant les escomeses blanc-i-blaves i forçant, amb la seva pressió, els errors blanc-i-blaus a prop de la seva àrea. Però no hi va haver més ensurts. Tot va quedar sentenciat molt abans.