3-2: Derrota a Sevilla
L'Espanyol va remuntar el gol inicial dels locals i va acabar caient a la recta final per dues jugades amb polèmica
L'Espanyol va marxar de Sevilla amb una derrota dolorosa per la manera com es va produir, però amb la ràbia acumulada, com va reconèixer minuts més tard Luis García, de que caldrà seguir lluitant fins a l'últim instant per canviar la poca sort que l'està acompanyant des del començament del campionat.
El partit, que podia ser un duel entre dos equips que han estat per sota de les seves possibilitats, va tenir VAR, angoixa i alternatives durant molts minuts. El Sevilla es va avançar amb un gol, anul·lat inicialment per l'àrbitre, i habilitat posteriorment pel VAR. L'Espanyol va empatar sis minuts després i es va repetir l'escena. Anul·lat, VAR i validat. Es va tornar a avançar el Sevilla (Gueye en clar fora de joc), però va ser tan obvi que no va caldre ajuda electrònica. I a partir d’aquí, l’Espanyol va tirar de talent, va filtrar passades i va crear ocasions continuades. Puado no va arribar a un centre d'Óscar Gil, Joselu no va encertar a definir un cara a cara contra Dmitrovic i a poc del descans, Puado va col·locar a l'escaire un llançament des de fora de l'àrea. El gol va premiar la bona feina blanc-i-blava per remuntar l'encert inicial dels locals.
Després del descans, l'Espanyol va seguir ben plantat al camp. Sense angoixes ni problemes i Joselu va tornar a tenir una nova oportunitat. Tot controlat. Però una innocent acció de Vini dins de l'àrea a Gueye va servir perquè Ocampos empatés de penal i ho deixés tot obert a l'últim quart de partit. El gol va revitalitzar els locals i va encendre la grada. Quedaven minuts davant un Espanyol que havia hagut de començar a fer canvis obligats pel desgast físic. El 3-2 final, que es va viure amb sensació de frustració, es va iniciar amb una falta a Keidi Bare al costat de la línia de banda, ignorada per l'àrbitre i no revisada pel VAR, malgrat les protestes blanc-i-blaves.