32 anys de l’Espanyol 3-0 Brugge
Avui fa 32 anys del partit de tornada davant el Club Brugge a Sarrià. En el que va ser un dels dies més espectaculars de la història blanc-i-blava.
Borussia Möenchengladbach, Milan, Inter i Vitkovice havien estat els rivals a la Copa de la UEFA 87-88. L’oponent a semifinals era el Club Bruges belga. L’anada es va resoldre amb un 2 a 0. Tocava remuntada. El 20 d'abril de 1988, amb un Sarrià ple de gom a gom, l’Espanyol va viure una de les nits més màgiques de Sarrià.
Clemente alineava N’Kono; Job, Gallart, Golobart, Soler; Urkiaga, Zubillaga, Orejuela, Valverde, Losada i Pichi Alonso.
L'equip, encoratjat per un fantàstic ambient a la grada, va trigar ben poc a trobar el camí del gol. Al minut nou, Job entra per banda dreta, fa un centre passat que Pichi Alonso cedeix enrere per a l’arribada d’Orejuela que forada la xarxa belga amb una rematada de cap impecable. A les acaballes de la primera part el jugador del Brugge, Beyens, era expulsat amb vermella directa per un cop de colze a Soler. El primer temps acabava amb l’ 1 a 0.
La segona part es va caracteritzar per un Brugge ordenat que no deixava espais als atacants pericos. Arribava el minut 61. Valverde, després d'una bona jugada individual per banda dreta, centrava cap a l'àrea on esperava Losada per fer, també de cap, el 2-0. Sarrià embogia, s’havia igualat l’eliminatòria!
L’entrada de Lauridsen i Zúñiga afegia més pólvora a l’atac, amb escomeses constants dels blanc-i-blaus, però el marcador no es movia. Temps per a la pròrroga. A la primera part les forces començaven a justejar. Tot i la superioritat numèrica, Golobart i Job estaven fosos i la defensa titànica del Brugge buscava els penals. El primer temps de la pròrroga acabava amb una única ocasió d’Urkiaga. A la represa, la defensa numantina dels belgues aconseguia contenir les arribades locals. Fins que al minut 120. N´Kono llança una pilotada que és refusada per la defensa rival. Recupera Lauridsen, que la passa a Zúñiga, condueix l’esfèric fins la frontal a batzegades i obre per a Soler que fa un centre-xut mal refusat pel porter Van de Walle. Pichi, que havia seguit la jugada prèvia, aprofita el refús i condueix suament la pilota al fons de la xarxa. La bogeria d’alegria s’apoderava de Sarrià. No hi havia temps per a més. Final d’un partit èpic! L’Espanyol, classificat per a la final de la UEFA!