Tornar

30 anys de comunicació blanc-i-blava

L’any 1989, quan el futbol es jugava els diumenges a les cinc de la tarda, els vestidors encara feien olor de liniment i una ampolla de Soberano s'amagava darrere dels termos del cafè, un grup de joves empresaris i professionals liberals van arribar a la presidència del club després d'unes eleccions. Intuïen que aquest esport de masses es dirigia cap a altres metes i van començar a estructurar el club en diferents àrees. I així va ser com Manel Fanlo va deixar l'empresa privada per començar a exercir com a cap de premsa (i més coses, perquè és el que tocava) fins a mitjans del 94, quan va sortir del club per integrar-se a TV3. En el futbol, els clubs ja començaven a cobrar per drets televisius i una mica més tard van arribar les societats anònimes esportives i les juntes directives es van canviar per consells d'administració. Tot començava a ser més estructurat i apuntava que seguiria 'in crescendo'. I així va ser. El RCD Espanyol va deixar Sarrià. Va arribar Montjuïc i cada àrea de l'entitat va precisar d'un professional per dirigir els diferents equips de treball. Javier Sáenz (DEP) va ser el següent a organitzar una àrea de comunicació i relacions institucionals amb parcel·les cada vegada més definides. Sáenz va passar a noves funcions dins el club i el seu lloc el va ocupar, a mitjans dels 2000, Begoña Bogónez, autèntica especialista en la comunicació corporativa i màrqueting d'empreses com la constructora COMSA o el grup Thyssen. Xavier Andreu, una de les veus més reconeixibles d'esports de TV3, va ser l'encarregat, entre 2006 i 2011, de donar una nova dimensió a una àrea que començava a descobrir els avantatges dels avenços digitals. En aquests anys l'Espanyol va viure una clara transformació que apuntava cap a on s'encaminaven als nous temps, excitants i convulsos per moments. Xavier Salvatella, llicenciat en comunicació i dret, va ocupar aquest mateix càrrec entre 2011 i 2018. Des d'aquests anys i fins avui mateix, la informació del club està clarament parcel·lada en dues grans àrees: l'esportiva i la corporativa, que, d’igual manera, es descomponen en petites parcel·les al voltant del primer equip, el futbol base, el futbol femení, les escoles del club, nacionals i internacionals o la que emana de l'àrea social, de l'àrea de màrqueting o la simple atenció al soci. Des d'aquests anys, a més, la revolució digital és imparable i el club assumeix que ha de liderar aquest tren que avança ferm i decidit fins a convertir el futbol en un fenomen global, sense fronteres físiques ni emocionals en cap racó del planeta, per recòndit que fos. A Agustín Rodríguez li ha tocat, des de fa uns mesos, domar aquesta locomotora, després de la seva sortida d'AENA després de gairebé dues dècades. El treball dels seus antecessors ha obert una via, ha marcat unes bases i confirma, d'alguna manera, la decidida aposta del club en aquests darrers anys.

La foto de ahir a la nit al RCDE Stadium testimonia aquesta evolució. Avui, 30 anys després d'aquell inici, el club és una autèntica productora de continguts audiovisuals envoltada per professionals en camps com el disseny, la fotografia, l'edició gràfica i digital, el periodisme o les xarxes socials.

Després dels vacil·lants passos dels 90 i de les traves que va trobar pel camí, l'Espanyol té avui un canal audiovisual propi, està present en totes les xarxes socials i potencia la distribució d'exclusius continguts blanc-i-blaus per al mercat xinès, en el qual s'observa un extraordinari i sostingut creixement, que encara pot ser molt més gran amb els nous acords assolits. Han estat 30 anys d'una evolució imparable. 30 anys de revolució digital i comunicativa. Pura delícia audiovisual. I el que encara queda.