2-2: Un punt d'orgull
L'Espanyol reacciona i empata a Balaídos en un partit intens, incert i amb alternatives
Separats només per un punt, Espanyol i Celta volien mesurar les seves forces ara que comença la davallada del campionat. Queda encara molt camí, cert, però cal estar ben col·locat per afinar les aspiracions dels equips en el tram final. Vius com estan a Europa, els locals afronten el campionat domèstic amb la intenció de no despenjar-se massa i seguir presentant candidatura a estar entre els set primers. L'Espanyol, com va dir Quique, s'ha guanyat ara mateix el dret a aquesta lluita. El primer obstacle estava a Balaídos.
En un camp en el qual fa una dècada que no guanyen, els blanc-i-blaus aspiraven a mostrar les seves credencials d'equip en construcció, però amb l'ambició de lluitar fins al final del torneig. La desgràcia visitant, però, es va personalitzar en Marc Navarro que es va haver de retirar lesionat abans del quart d'hora i la va augmentar Iago Aspas, de falta directa, en el 20. Diuen que el davanter gallec està vivint la seva millor temporada com a professional. Almenys així ho certifiquen les seves últimes actuacions.
Però el partit estava viu. En el primer córner a favor, Gerard va rematar de cap al fons de la xarxa per assolir el empat. Semblava que començava un altre partit. Es diria que tothom esperava una pausa. Però no hi havia respir. Wass es va inventar un xut des de fora de l'àrea que va acabar al fons de la xarxa just abans de la mitja hora. Amb el 2-1 el Celta va voler refredar el partit i es va trobar amb una altra accelerada blanc-i-blava que va culminar Piatti amb una rematada entre les cames de Rubén. 2-2. Mitja hora de joc i tot per decidir, entre altres coses perquè Sisto va estavellar la pilota al pal gairebé immediatament. Però encara hi havia més coses per explicar: per exemple, que Fontàs va tallar amb la mà una ràpida contra d'Hernán i es va endur la segona groga just abans del descans.
Amb tot per decidir, la segona meitat es presentava oberta, atractiva i incerta. El Celta anava a buidar-se en els primers minuts. Semblava més que evident. Buscava obrir de nou el marcador i jugar després amb metres per davant, que és com més li agrada. Quique va treure, al poc, Jurado per sumar efectius al centre del camp i guanyar possessió. L'equip es va anar trobant còmode i va anar sumant metres i segons a les seves possessions. La pilota es movia amb fluïdesa i s'acostava a la porteria de Rubén amb més presència. Els únics sobresalts per als blanc-i-blaus sortien de les botes de Iago Aspas, que es va barallar amb tot el que es movia i va buscar el mínim buit entre els centrals per equilibrar la inferioritat numèrica del seu equip en la segona meitat.
Piatti la va tenir en l'últim terç del partit, després d'una centrada d'Hernán, però la seva rematada va botar massa alta. Quedava la recta final i el partit tornava a guanyar en tensió i incertesa.