Tornar
2-2: Afegit cruel
Un gol al 94’ del Valencia fa perdre la categoria a un Espanyol que ho ha donat tot fins al final
L'Espanyol estava obligat a guanyar per a arribar a l'última jornada amb opcions. L'equip blanc-i-blau, al qual molts havien enterrat, arribava a aquest partit després d'un èpic empat davant l'Atlético de Madrid i amb la sensació d'haver deixat anar llast. No obstant això, a l'equip dirigit per Luis García li va costar bastant agafar el pols del partit. Cert és que el València va sortir amb molta energia, exercint una pressió altíssima i tancant bé les línies de passada per dins al quadre perico. A l'Espanyol Darder i Denis, especialment, demanaven pausa als seus companys que no eren capaços de mantenir la possessió. Molts nervis en els jugadors espanyolistes.
L'Espanyol va generar poc en atac, mentre veia com el Valencia era capaç de presentar-se amb un cert perill en àrea contrari. Lat va tenir una oportunitat claríssima per a marcar, però, afortunadament, la seva rematada va sortir fora. Abans ho van intentar Gayà i Javi Guerra. No obstant això, va ser un altre noi del planter el que va posar per davant als seus. Diego López, que a Vigo ja va ser un dels herois del Valencia, va aprofitar una pilota morta per a marcar el primer de la tarda. Va respondre bé el conjunt blanc-i-blau que va igualar als pocs amb un gol de Montes. Cabrera va servir des de l'esquerra perquè el mexicà anotés el tercer punt de la temporada. L'empat al descans podia considerar-se un bon resultat per a l'Espanyol, després d'un primer temps bastant complicat.
Luis García va donar entrada a Braithwaite per Nico Melamed, qui va semblar recuperar-se del cop al cap que va sofrir en el primer temps. La primera clara va ser per al Valencia, però Pacheco va solucionar amb seguretat. Contundent va ser la resposta de l'Espanyol. Óscar Gil va posar una gran pilota en l'àrea i Braithwaite va aprofitar el mal rebuig de Mamardashvili per a posar per davant als blanc-i-blaus. A partir d'aquest moment la paraula patiment es va fer patent. Cada atac local era sinònim de microinfart a l’espanyolisme. Com en tots els partits va haver-hi temps per a la polèmica. L'àrbitre va anul·lar el que podria haver estat el tercer gol per una suposada falta de Montes sobre el porter local. A l'afegit, el València va aconseguir empatar el partit amb una jugada que iniciava amb una falta sobre Braithwaite que Gil Manzano no va assenyalar.Acte seguit, a la següent jugada, el davanter reclamava un penal que tampoc va ser xiulat. El de sempre.
Punt insuficient que implica la perduda de la categoria.