2-1: Victòria necessària
L'Espanyol remunta a l'Oviedo gràcies als gols de Braithwaite i Cabrera
Amb molt d'esforç, feina i amb una mica de patiment -perquè negar-ho-, el RCD Espanyol ha sumat tres punts importantíssims en la lluita per l'ascens. L'Oviedo va sorprendre en les jugades d'estratègia, però el conjunt perico va ser capaç de refer-se i amb l'ajuda del públic -impressionant al tram final- va amarrar el triomf.
L’Stage Front Stadium acollia un dels millors partits de la jornada entre dos equips capacitats per lluitar per l’ascens. L'Espanyol necessitava guanyar per continuar estrenyent la classificació i aconseguir la millor posició possible. Davant l'Oviedo de Luis Carrión, un vell conegut dels espanyolistes i que ha situat el conjunt asturià en una zona òptima de la classificació.
El conjunt local va sortir amb bona actitud, pressionant el seu rival i generant dubtes a la sortida de pilota dels visitants. Tot i això, és cert que l'Oviedo va començar a generar molts dubtes en les accions a pilota parada. Tant que va aconseguir tres gols en accions d'estratègia, encara que dos van ser invalidats després de revisions del VAR. Els de Carrión es van avançar al marcador gràcies a un gol de Luengo, previ aturada de Joan García. L'Espanyol, que només havia tingut un parell de tímides rematades de Puado, semblava una mica tocat, però, aquesta vegada, els factors externs van ajudar i el VAR va tornar a ser protagonista en reflectir una clara trepitjada sobre Keidi Bare. Penal i gol de Braithwaite. L'Espanyol va fer un pas endavant després de l'empat i Aguado va disposar d'una bona oportunitat per agafar avantatge al marcador. Del possible gol blanc-i-blau a l'anul·lació del mateix visitant per fora de joc d'Alemao. L'empat momentani no era una mala notícia per als blanc-i-blaus.
L'Espanyol, que no s'acabava de trobar còmode, va buscar una versió més guerrera i pràctica. L'equip va iniciar bé amb un parell de bones accions d'Antoniu Roca que, a poc a poc, comença a deixar-se anar i aportar en atac. L'Oviedo continuava mantenint un nivell molt alt i la defensa perica estava obligada a mantenir un alt grau de concentració. Les paradoxes del futbol, però, van tornar a fer acte de presència. L'Espanyol, que estava patint en cada falta o córner, va aconseguir el segon després d'un córner executat per Pere Milla i rematat per Cabrera.
Els locals tenien el partit al punt amb un rival una mica descol·locat en defensa i que va començar a deixar més espais a la seva rereguarda. L’Espanyol va poder sentenciar, però també va viure moments de cert patiment. Joan García va evitar l'empat amb la cara després d'un xut a boca de canó de Colombatto. L'equip espanyolista va aconseguir mantenir-ne l'avantatge i sumar tres punts molt importants.