Tornar
2-1: Patiment perico
L'Espanyol, que acaba amb deu, venç en un partit trepidant al Rayo
L'Espanyol va sumar tres importants punts després de vèncer al Rayo Vallecano en un partit molt complet per part dels espanyolistes. Abraham va avançar aviat els espanyolistes i Bebé, després que els locals desaprofitessin clares oportunitats per ampliar l'avantatge, va aconseguir l'empat momentani. Quan més patia l'equip, va aparèixer Hernán Pérez per marcar un dels gols de la temporada. Al final, dosi extra de patiment que va acabar en un esclat d'eufòria.
Després de la recent derrota davant el R. Betis, l'entrenador blanc-i-blau, Constantin Galca, va decidir apostar per jugar amb tres migcampistes purs com Diop, Víctor Sánchez i Abraham a més d'apostar per Duarte al lateral esquerre, Burgui per davant en la mateixa banda i Gerard Moreno com a referent ofensiu. El tècnic romanès va tornar a confiar en el bloc que havia donat bons resultats davant el Deportivo i l'Sporting de Gijón.
L'Espanyol va sortir amb una altra actitud des de l'inici i aviat va deixar clar que anava a pel partit. Duarte, una de les novetats de l'onze, va avisar amb una centrada des de l'esquerra que es va anar enverinant i que va acabar refusant Yoel amb moltes dificultats. En la següent acció, Óscar Duarte va ser objecte d'un clar penal que Fernández Borbalán no va considerar oportú assenyalar. El domini dels locals es va certificar amb el gol d'Abraham, que va aprofitar una passada d'Asensio per superar el porter del Rayo.
Se sentia còmode l'Espanyol sobre el terreny de joc. Els blanc-i-blaus pressionaven bé la sortida de pilota dels visitants que es veien obligats a jugar més en llarg. Els de Galca, ben posicionats, van intentar aprofitar alguna contra per ampliar el seu avantatge al marcador. Burgui va acaparar gran part del perill encara que l'extremeny no va acabar de definir i va perdonar el segon després d'una bona carrera per la seva banda. A prop va estar també de marcar Víctor Sánchez amb una gran rematada des de la frontal amb l'esquerra que va rebutjar Yoel in extremis a córner.
Feia la sensació que l'Espanyol podia marcar el segon gol en qualsevol moment, mentre el seu rival només s'acostava amb pilotes aèries a Manucho ben defensades pels centrals. Els de Galca, solidaris en defensa i molt compromesos, van oferir una bona versió durant els primers 45 minuts del partit.
L'Espanyol no va baixar el nivell i va entrar molt ficat després del descans. Va seguir pressionant molt amunt i va incomodar constantment al Rayo. Les oportunitats es van succeir. Primer va ser Burgui qui no va poder connectar amb Asensio amb tot a favor i després va ser Abraham qui no va rematar bé una bona jugada de Gerard amb recuperació inclosa. Més increïble va ser si cap la decisió de Burgui qui sol davant Yoel va perdonar el segon. El partit era un atac i gol dels espanyolistes. Marco Asensio i Gerard convertien cada pilota en una clara opció de perill per als blanc-i-blaus.
Al final, però, es va acabar complint una màxima del futbol i després de perdonar el segon gol en reiterades ocasions, Bebé va aconseguir el gol de l'empat en la primera rematada a porta dels visitants. L’espanyolisme no donava crèdit. Galca va moure la banqueta i va donar entrada a Caicedo per Gerard, que s'havia deixat fins a l'ànima, i a Enzo Roco. A l'equip li va costar pair el gol i va perdre una mica de seguretat. Eren minuts complicats per als locals, però en una jugada amb diversos rebots la pilota va acabar als peus d'Hernán per marcar un autèntic golàs.
Encara faltava el pitjor. L'Espanyol havia d'administrar la seva renda i tot es va complicar una mica amb l'expulsió de Víctor Sánchez a falta de tres minuts. L'Espanyol va jugar amb intel·ligència i va acabar amarrant tres punts importantíssims en la lluita per la salvació.