Tornar

2-1: Derrota al Reale Arena

En un cap de setmana cinèfil amb la celebració dels Goya, amb un partit en una de les ciutats més vinculades al cinema pel seu festival del setè art, el RCD Espanyol va viure la seva particular pel·lícula de terror. L’inici no va poder ser pitjor. Durant l’escalfament, Pol Lozano no es va acabar de trobar bé i va caure de l’onze titular. La primera mala notícia d’una jornada que es va anar complicant. Els locals van sortir a pressionar la sortida de pilota dels pericos, que van encadenar una sèrie d’errors perquè Becker batés de manera tràgica Joan García. 44 segons i l’Espanyol ja anava per darrere, recordant aquell equip que va patir tant fora de casa en el primer tram de la temporada. La Real Sociedad, tot i el seu avantatge, tampoc no va atropellar els blanc-i-blaus, que, això sí, es van salvar del segon amb una obra d’art de Joan García, qui en aquest 2025 s’està convertint en l’heroi espanyolista.

Ho va intentar el conjunt de Manolo González amb alguna contra. En la més clara es va assenyalar un fora de joc inexistent. Llàstima que Puado no veiés un Roca que arribava sol per la banda esquerra. Roberto, en una altra pilota llarga, va estar a prop de sorprendre la defensa local, però els centrals de la Reial Societat van rectificar ràpidament.

Manolo González no estaria content amb el rendiment del seu equip i va decidir donar entrada a Jofre i Veliz. L’Espanyol va millorar i va començar a tenir més presència ofensiva. El conjunt perico va pujar la línia defensiva i una recuperació de Cabrera amb el cap va acabar als peus de Puado, objecte d’un penal que ell mateix acabaria transformant. La Reial va contraatacar amb un triple canvi introduint qualitat amb Oyarzabal i Barrene. Tanmateix, va ser l’Espanyol qui va estar a prop del segon en una gran contra que ni Veliz ni Roberto van ser capaços de finalitzar.

En els últims minuts del partit, Brais, que just acabava d’entrar al terreny de joc, va batre Joan García, sol, pràcticament a la línia de gol.