Tornar

2-1: Decideix l'estratègia

L'Espanyol s'avança en el marcador però dues accions a pilota aturada el van sentenciar

Es presumia un partit de molta tensió, de molts nervis al camp i a la grada. Partit a cara o creu per al Llevant. I de la gairebé tranquil·litat absoluta per a l'Espanyol. Així ho havien dit tots. El partit de la reacció o el de la rendició per als locals. És clar que, a hores d'ara encara queden tantes batalles a la Lliga, per dalt, per baix, pel centre, pels que aspiren a una mica més, pels que volen consolidar la seva posició... Queda tant i, alhora, tan poc, que qui més o qui menys ja ha començat amb la calculadora. I els números. I els comptes.

L'Espanyol sabia que li tocava frenar l'accelerada inicial dels locals, però també es va proposar aprofitar la mínima oportunitat que tingués. I per aquí va entrar Hernán Pérez, per un passadís entre els centrals, després d'una assistència mil·limètrica de Víctor Sánchez. El paraguaià, en el mà a mà contra Mariño, no va tenir més que enganyar-lo amb el cos per avançar els blanc-i-blaus, quan només es portaven sis minuts de joc. Quedava una eternitat i el Llevant no es rendiria per endavant.

Els locals, sense inquietar Pau, sí que buscaven la velocitat de Deyverson i el talent de Rossi per acostar-se a la porteria blanc-i-blava. Pau no tenia feina, tot moria entre les cames de les seves defenses. Malgrat això, en una falta lateral, Rossi va llançar a l'embalum a l'àrea petita i la pilota es va colar davant la sortida de Pau. L'italià sumava d'aquesta manera el seu cinquè gol des que va arribar al gener.

El gol local va animar a la graderia i va tranquil·litzar els jugadors del Llevant que van començar a moure la pilota amb més serenitat i mirant de reüll al rellotge. L'Espanyol, per contra, seguia buscant Caicedo com a referència en atac i l'equatorià va rematar alt una bona centrada d'Asensio. El partit seguia obert i només era qüestió de veure qui mantenia el cap més fred i la sang més calenta.

Víctor Sánchez i Hernán van repetir la mateixa jugada de la primera meitat, però aquesta vegada Mariño va rebutjar amb les cames la rematada del paraguaià. Rubi va entendre que no podia esperar més i va treure més pólvora per a l'atac: Cuero per Pedro López. Quedava mitja hora i seguia la tensió, els nervis i la incertesa. Precisament Cuero va accelerar el partit amb cada acció i en una d'aquestes, en una falta més que discutible, li va servir a Medjani per, gairebé de carambola, batre a Pau. El 2-1 estava servit. Quedava molt i començava, a priori, un altre partit. Un partit que es va omplir d'interrupcions, faltes continuades i de targetes (amb el beneplàcit arbitral) i que només va beneficiar, com era d'esperar, a qui manava al marcador.