Tornar
2-1: Continua la mala ratxa a Mestalla
L'Espanyol, que va créixer a la segona part, no pot contenir l'empenta inicial del València
Quique Sánchez Flores va advertir en la prèvia de la complexitat que tenia el duel a Mestalla. I així va ser. L'Estadi va desprendre una atmosfera àrdua per als jugadors blanc-i-blaus. El conjunt de Voro va imprimir un ritme alt de partit i després d'una jugada de Nani, Montoya va fer el primer per als locals. En el segon temps, Santi Mina va aprofitar un rebuig de Diego López per posar el 2 a 0. David López va estar atent a una gran rematada de Gerard per fabricar el 2 a 1 a pocs minuts del final. Però ja va ser massa tard i, des de 2007, continua la mala ratxa a camp valencianista.
Havia Quique de fer càbales per quadrar no només l'equip titular sinó les places de la banqueta. A València arribava amb les absències per lesió de Javi López, Baptistao, Víctor Sánchez i Caicedo amb problemes físics i sense haver entrenat amb el grup en tota la setmana. Faltaven, a més a més, Piatti (per una clàusula en el seu contracte) i Pape Diop, amb el Senegal, a la Copa Àfrica. Només hi havia un dubte per resoldre: el porter titular. Amb Diego López lesionat des del partit contra el Barcelona i, també entre cotons tota la setmana, tot es resumia en una qüestió de sensacions. El gallec va ser l'escollit. Al davant, un València amb tota l'artilleria i amb la sensació, sí o sí, a la grada i fora de l'Estadi, que o guanyaven els locals o la protesta pujaria un graó més en un club dissenyat per estar a la zona noble i no amb un peu en l'abisme. Ningú es fiava de l'Espanyol. La primera volta dels blanc-i-blaus acumulava 12 punts fora del seu estadi i la sensació que poc a poc ha anat guanyant en solidesa defensiva per anar creixent des del darrere.
Amb aquestes dades, no és d'estranyar que el València arrenqués el partit amb una accelerada (després de l'ensurt de cedir un córner en contra als tretze segons) i que la pilota passejava per la meta de Diego López, que va treure una mà prodigiosa als cinc minuts i va necessitar de l'ajuda de David López per aclarir gairebé en la línia de gol un xut de Carlos Soler.
L'Espanyol no trobava fluïdesa en el seu joc d'atac i queia aviat davant la pressió local. Precisament en una jugada així va néixer el primer gol local, després de recuperar una pilota i que aquesta es mogués amb rapidesa amb tocs curts i precisos que va culminar Montoya a plaer, entre tímides protestes de fora de joc.
El València va afluixar per recuperar l'alè i l'Espanyol es va estirar a la recerca de la meta de Diego Alves que només va haver d'aturar un xut d'Álvaro dins l'àrea en els primers 45 minuts.
La segona meitat va començar amb la mateixa tònica de la primera, però aquest cop el València es va trobar amb quatre grogues en sis minuts per la intensitat que van posar per defensar la seva minsa avantatge. L'Espanyol es va anar estirant poc a poc i va obligar els locals a tancar línies i optar amb la contra a conte tingués la mínima oportunitat. Jurado ho va intentar des de fora de l'àrea en un xut lleugerament desviat. El València en tenia prou amb controlar i buscar la mobilitat dels seus puntes. En una falta lateral els locals van augmentar el seu avantatge. Parejo va buscar el buit que va deixar Diego López i el rebuig apurat, del meta, el va enviar Santi Mina al fons de la xarxa.
El ritme del partit s’estabilitzava i l'Espanyol s'estirava en el terreny de joc. Al minut 85, Gerard girava el coll amb força per obligar a què Diego Alves hagués d’estirar-se i picar de mans la pilota al travesser. David López, àgil en la reacció, va córrer al rebuig i va enviar la pilota al fons de la xarxa. Els pericos ho van intentar però ja no hi va haver temps per a la reacció.