2-1: Bogeria final
Un gol de Veliz a l'afegit dóna la primera victòria de la temporada al RCD Espanyol
Ha arribat. Amb patiment, feina i una mica d'incertesa, però, per fi, el RCD Espanyol va sumar la primera victòria de la temporada. El conjunt blanc-i-blau es va sobreposar al gol inicial d'Álvaro García a qui va respondre ràpidament el conjunt dirigit per Manolo González. Romero va tenir l'honor de marcar el primer gol de la temporada i Veliz va rematar el triomf a l'afegit.
L'Espanyol volia corroborar la millora oferta als partits recents i aconseguir el primer triomf de la temporada. El RCDE Stadium tenia ganes de veure el seu equip, de tornar a gaudir de l'emoció de la màxima categoria. Després de dues derrotes i un empat, l'equip de Manolo González confiava a donar una alegria a la seva afició fidel.
L’inici del partit va ser trepidant. El Rayo Vallecano, que en els dos primers desplaçaments va sumar quatre de sis punts, va demostrar que és un equip vertical i atrevit. Una passada a l'esquena de la defensa ho va aprofitar Álvaro García per marcar el primer gol del partit, encara que Joan García va estar a punt d'aturar el xut del jugador vallecà. L'Espanyol va reaccionar ràpid que, per fi, va aconseguir anotar el primer gol de la temporada. Una recuperació hàbil d'Omar i una bona passada en profunditat de Puado van permetre a Jofre i Carlos Romero cuinar l'empat. El jugador valencià va definir amb tremp després de l'assistència del seu company.
Per sort, el partit tornava a un escenari propici perquè l’Espanyol s’acostés a la primera victòria de la temporada. Tot i això, el conjunt blanc-i-blau va continuar patint quan el Rayo Vallecano corria a la contra. Els visitants eren capaços de continuar trobant espais i Brian Oliván va estar ràpid per evitar el segon en una acció molt clara de l'equip d'Íñigo Pérez. La resposta més clara dels locals va ser una rematada de cap de Veliz després de centre de Romero. L'Espanyol que seguia patint en defensa no va acabar de sentir-se còmode més que en anteriors partits.
Va donar entrada Manolo González a Aguado ia Cardona després del descans per buscar equilibrar el seu equip. L'Espanyol va començar bé amb un atac per banda esquerra que va finalitzar Aguado amb un xut desviat. La resposta dels visitants va ser immediata. Romero va salvar l'empat en una rematada franca de Camello i, posteriorment, va ser el travesser el que va ser decisiu perquè Lejeune no marqués. Semblava que l'Espanyol estava una mica tocat, però, novament, va tenir una reacció molt positiva. Cardona no va trobar rematador després d'una bona acció per banda dreta i Král no va veure entrar Puado que arribava només pel mig. Increïblement l’Espanyol va perdre l’oportunitat d’aconseguir el segon en una jugada d’estratègia que ni Kumbulla ni Král ni Cheddira van saber finalitzar.
Als minuts finals, intercanvi de cops. El Rayo va amenaçar la porteria de Joan García, però va ser el RCD Espanyol qui va clavar el cop definitiu en una contra conduïda per Cardona i rematada per Veliz. Victòria i felicitat.