Tornar
20è aniversari de la Copa del 2000
Havia de ser a l’any del Centenari quan es posés fi a la històrica sequera de títols del club. Des del 1940, quan l’equip dirigit per Patricio Caicedo va proclamar-se campió de Copa a Vallecas (3-2 contra el Real Madrid), l’Espanyol no havia aconseguit afegir més trofeus al seu palmarès. Les finals de Copa del 1957 i UEFA el 1988 van ser les darreres oportunitats. A la tercera havia d’anar la vençuda.
El 27 de maig, amb un Mestalla ple de gom a gom, havia arribat el gran moment. Més de 20.000 pericos s’havien desplaçat a València per animar l'equip, amb una expedició de 29 autocars organitzats pel club i de 182 més, entre totes les Penyes. La grada presentava un ambient impressionant, espectacular, amb una munió de banderes blanc-i-blaves.
Paco Flores presentava la següent alineació: Cavallero, Cristóbal, Nando, Pochettino, Roger, Velamazán, Sergio, Galca, Arteaga (c), Posse i Tamudo. A la banqueta esperarien el seu torn Mora, Rotchen, Navas, De Lucas i Serrano. Per contra, l’Atlético de Madrid presentava un once amb Toni, Gamarra, Santi, Capdevila, Aguilera, Baraja, Hugo Leal, Valerón, Gaspar, Kiko i Hasselbaink. Arbitrava Antonio Jesús López Nieto, del col.legi andalús.
Arribem al minut 2 de partit. Velamazán s’interna per banda i fa una centrada que bloca Toni. Tamudo, que havia seguit la jugada, apareix per darrera i amb el cap li treu la pilota de les mans en una jugada mai vista al futbol. El dribla i marca un increïble gol que significava l’1 a 0. El crit radiofònic de "Murri, murri, murri” ressonava a la cabina d’Eudald Serra, de Catalunya Ràdio. Una de les locucions més recordades per tots els pericos.
Tot i el contratemps inicial, l’Atlético es fa amb la possessió i domina la primera part. L’Espanyol respon amb perillosos contraatacs. A la represa, els matalassers premen l'accelerador, amb arribades cada cop més freqüents. Cavallero, magnífic en tot el partit, evita l'empat més d’un cop. Arribat el darrer quart d’hora de partit, Nando veu la segona amonestació al 76’, deixant l‘Espanyol amb 10 jugadors. No obstant això, l’avantatge numèric dels madrilenys duraria només vuit minuts, amb l’expulsió per vermella directa de Santi al 84’.
Arran d’aquest fet, la defensa matalassera es desordena. Entre tantes imprecisions apareix Sergio González, qui al minut 85 recupera una pilota a la frontal de l'àrea i engalta una xut, potent i precís, que dibuixa una paràbola perfecta. Deliri a la grada perica! La nostra tercera Copa, a tocar!
Hasselbaink faria el 2-1 a l'afegit, augmentant l’emoció al marcador, però poc després López Nieto xiulava el final.
Arteaga aixeca el títol al cel de València! 60 anys després l’Espanyol tornava a ser campió de Copa i avui, en el seu 20è aniversari, ens toca rememorar un dels instants més emocionants de la nostra història.
Glòria als CAMPIONS DE LA COPA DEL REI DEL 2000!