Tornar

2-0: Superats

L'Espanyol cau a Oviedo en un partit en què va anar a remolc dels locals

Ramis va avisar a la prèvia que el partit contra l'Oviedo seria complicat, complex, disputat… Competitiu, en definitiva. El que llegit entre línies venia a ser un avís als seus jugadors per esprémer-se físicament tant en atac com en defensa.

S'esperava un conjunt 'carbayón' dinàmic, com està demostrant en la ratxa de resultats que suma al Carlos Tartiere i així va passar. Els locals se'n van anar al descans amb avantatge mínim al marcador perquè Pacheco, que va ser pràcticament un espectador durant la primera mitja hora, va brillar amb una excel·lent intervenció just abans del descans per evitar el 2-0. Abans, però, control blanc-i-blau, ferm en la recuperació i expeditiu en defensa. Només una oportunitat fabricada per la qualitat de Borja va posar un punt d'incertesa sobre el minut 10. Uns minuts després, Braithwaite va posar a prova Leo Román i Puado no va poder aprofitar el rebuig del meta local. Va ser la millor oportunitat visitant. Però tot just dos minuts més tard, Masca va trobar el gol després d'un ràpid atac local.

Amb l'avantatge, els jugadors de l'Oviedo van decidir tancar més els espais i esperar per intentar guanyar les esquenes blanc-i-blaves. Van ser els millors moments locals just abans del descans.

Tot just començar la segona part, Pere Milla no va encertar a rematar una centrada de Puado, en una clara oportunitat i això va posar un punt d'esperança a la reacció blanc-i-blava. Però, alhora, això també va alertar els locals que van entendre que havien de continuar sent agressius a l'hora de neutralitzar la proposta de l'Espanyol. Amb un joc travat, espès i amb més expectatives que oportunitats, els minuts s'anaven consumint amb un marcador obert. Un gol de Colombatto, en el descompte, va tancar definitivament un partit en el qual l'Espanyol mai va estar còmode.