Tornar

2-0: Derrota a Santander

Un gol als 57 segons i un altre abans de la mitja hora sentencien l'Espanyol en un partit en què mai no es va sentir còmode

Tota la intenció, tota la feina de la setmana, tot el pla de partit blanc-i-blau es va desmuntar en 57 segons. Això va trigar el Racing a recuperar una pilota sobre la línia de la seva porteria i a llançar-se a l'atac amb una contra acadèmica. Iñigo Vicente va accelerar des del seu camp i se'n va anar a buscar Pacheco abans d'assistir a Arana, que només va haver d'empènyer-la al fons de la xarxa a prop de l'àrea petita. L'1-0 va ser una llosa. Tremenda. Tocava anar a remolc. Ian Forns va provar fortuna a la primera oportunitat visitant amb un xut intencionat des de fora de l'àrea. Semblava que l'Espanyol es refeia, amb un parell d'accions de Jofre, davant d'un equip que feia pinya, que defensava amb solvència i que tapava espais per buscar després l'esquena blanc-i-blava.

Així va arribar el segon gol local abans de la mitja hora de joc. Peque va aprofitar per colar-se entre els centrals i tenir tot l'avantatge per batre Pacheco. El 2-0 va actuar com a sentència. El Racing, un equip molt disciplinat tàcticament, es va trobar amb l'avantatge que volia i va decidir que no havia de passar res més al partit. Va evitar els ensurts defensius, ben tancats enrere i pressionant qualsevol sortida de pilota blanc-i-blava fins al punt d'invalidar tot intent visitant per superar línies.

I així van anar passant els minuts. Els canvis a l'onze blanc-i-blau de la segona part van aportar més aproximacions a la meta de Jokin Ezkieta amb xuts llunyans, però amb intenció, i amb centres que no van trobar un rematador clar. Just abans de l'afegit, un centre xut d'El Hilali es va estavellar al travesser local en la què va ser la millor ocasió visitant de tot el partit.