Tornar
120 anys d’Espanyol, 120 anys de Zamora
Avui, 21 de gener de 2021, commemorem el 120è aniversari del naixement de Ricardo Zamora Martínez, el nostre porter més universal i un dels millors de la història del futbol. Una efemèride que coincideix amb el 120è aniversari de la fundació del Club. Només tres mesos de diferència separen els naixements de l’Entitat i d’una de les grans llegendes periques.
Una de les particularitats en la seva figura té a veure amb el seu naixement. Tot i ser acceptada oficialment la data del 21 de gener de 1901 (el mateix Zamora recull a les seves ‘Memorias’, publicades per ABC el 1988, que neix aquell dia), el cert és que al registre oficial apareix el dia 14 de febrer de 1901.
Les seves primeres passes al món del futbol les dóna a l’Universitari, i amb només 15 anys fitxa per l’Espanyol, amb qui debuta el 22 d’abril de 1916 en un amistós contra el Real Madrid. Sota la tutela del gran porter Pere Gibert, ‘El Grapes’, Ricardo acaba fent-se amb un lloc a l’onze inicial de l’equip.
Al 1919 Zamora, a instàncies de la seva familia, decideix reempendre els seus estudis de Medicina, però una quantiosa oferta del FC Barcelona el porta finalment a vestir la samarreta blaugrana. Tres anys després, al 1922, decideix retornar a l’equip dels seus amors, ja reconegut com a una icona mundial a la porteria gràcies a la seva participació en els Jocs Olímpics d’Antwerpen de 1920, on va aconseguir la medalla de plata amb la Selecció Espanyola.
La figura del porter barceloní esdevé un fenòmen sociològic de l’època. El ’Divino’ omple estadis allà on va. Fruit d’aquesta popularitat, l’Espanyol organitza una gira per Sud-Amèrica el 1926 amb Ricardo com a principal reclam, sent centre d’atenció a països com Argentina i Uruguai.
Amb Zamora es conquereixen dos campionats de Catalunya (1917-18 i 1928-29), però sobretot és figura cabdal per la consecució de la primera Copa del Rei el 2 de febrer de 1929, coneguda com ‘La Final de l’Aigua’. També amb els blanc-i-blaus disputa la primera temporada de la història de la Lliga aquell mateix any.
Al 1930 els camins del Divino i l’Espanyol se separen, fitxant pel Real Madrid on hi juga fins al 1936, moment de la seva retirada. Una vegada tancada la seva etapa com a futbolista, inicia la seva carrera com a entrenador, dirigint el conjunt blanc-i-blau en tres èpoques: les temporades 1955-57, 1960-61 i 1961-62, ocupant la banqueta durant 92 partits oficials.
Retirat del món del futbol, la figura de Zamora esdevé emblema del Club com a ambaixador i participa als actes del 75è aniversari. La seva mort es produeix tres anys després, el 8 de setembre de 1978, on és vetllat a l’Estadi de Sarrià, on milers de pericos i aficionats del món del futbol li reten un sincer i emotiu comiat.
Un dels millors porters de la història del futbol. Internacional en 46 ocasions, medalla de plata a Antwerpen (1920). Protagonista de pel.lícules com Por fin se casa Zamora (1927) i ¡¡¡Campeones!!! (1943). Popularitza frases com ‘Uno a cero yZamora de portero’ o ‘Només existeixen dos porters: Sant Pere al cel i Zamora a la terra’. El trofeu al porter menys golejat de la Lliga porta el seu nom. Jugador, entrenador, comentarista, periodista i ambaixador. Però, sobretot, perico universal.