Tornar
1-1: Un punt de ràbia
Un penal injust acaba amb l'avantatge que havia obtingut Diop de cap en els primers minuts
Poques vegades en aquesta temporada Pau López haurà tingut tants minuts de calma. El porter català va ser pràcticament un espectador durant la primera meitat, fins i tot en el penal que va suposar l'empat local estava en el millor angle de visió possible. L'Espanyol controlava perfectament un partit que tenia en avantatge des del minut 11 i que va poder incrementar una mica després amb un xut de Rubén Duarte que va sortir desviat, però se li notava còmode sobre el terreny de joc. En qualsevol cas, amb Óscar Duarte incrustat just per davant dels dos centrals, als blanc-i-blaus se'ls veia amb ganes de sumar els tres punts en un partit al qual arribaven concentrats i amb la intenció de tornar de Màlaga amb una nova victòria.
Els locals van sortir amb tota l'artilleria possible. Javi Gràcia va posar al camp a Chory Castro, Charles, Duje Cop i Juanpi amb llibertat per arribar des del darrere. Galca va optar per protegir el centre del camp i que hagués ajudes continuades per intentar sortir a la contra. Li va sortir bé. En els primers minuts, Asensio i Gerard van evidenciar la seva velocitat per acostar-se a la meta d'Ochoa i, en un córner, en una d'aquestes aproximacions, Diop va marcar de cap. El seu segon gol amb l'Espanyol, en un servei de córner i de cap, com fa quinze dies davant l'Athletic.
Amb l'avantatge, els blanc-i-blaus es van sentir còmodes al camp. El Màlaga intentava arribar fins a la cuina, però sempre hi havia jugadors de l'Espanyol frenant els seus avanços. No obstant això, en l'últim minut de la primera meitat, el col·legiat va sancionar com a penal una caiguda de Juanpi dins l'àrea. Ni de prop, ni de lluny, ni congelant la imatge de la tele, ni fent servir la mítica 'moviola' es pot determinar que hi hagués falta. Va semblar tot el contrari i les protestes blanc-i-blaus es van centrar en Martínez Munuera, que fins llavors havia estat força contemplatiu. L'empat, just abans del descans, permetia que el partit tornés a obrir-se en la segona meitat.
El Màlaga va sortir accelerat, com era d'esperar, però els blanc-i-blaus seguien estant còmodes al camp, solidaris entre les seves línies i escurçant els espais, de manera que les taules es van restablir immediatament. Els minuts anaven passant i el partit semblava un calc de la primera meitat però amb tots molt més cansats.
Rondant la mitja hora, Víctor Sánchez va reclamar un cop de peu a la cara quan intentava rematar dins l'àrea petita. Va semblar bastant escandalosa i, de fet, va tenir el migcampista català durant uns instants pendent de recuperar-se.
Hernán va tenir una ocasió una mica més tard, però el seu xut va marxar lleugerament alt, en aquells moments en què la balança es podia decantar d'un o altre costat. Quedava gairebé res, però precisament en aquest moment Pau va treure el cos davant una rematada a boca de canó de Charles. I més polèmica: Óscar Duarte va caure en l'àrea en un xoc amb Weligton. El penal va semblar molt més clar que la caiguda de Juanpi a la primera meitat.