Tornar
1-1: Punt d'esforç
L'Espanyol suma un nou empat a domicili gràcies a un gol de Leo Baptistao
L'Espanyol i la Real Sociedad es van repartir els punts en un partit que va tenir dues parts molt diferenciades. A la primera, els blanc-i-blaus van ser molt millors. Es van avançar al marcador i van anul·lar un rival que amb prou feines va deixar mostres de la seva qualitat. A la segona, en canvi, els donostiarres van dominar totalment el partit i van exigir contínuament a Pau que no va poder fer res per evitar el gol de l'empat d’Illarra.
Tots volen més. Eusebio, l'afició i la plantilla de la Real. Quique, l'afició i la plantilla de l'Espanyol. Tots. Els locals, seguir creixent i consolidar-se en la zona noble de la taula. Els visitants, donar un altre pas més que acabi amb la irregularitat dels últims anys i els converteixi en alternativa als que miren la classificació de dalt a baix i no de baix a dalt.
Així les coses, els primers minuts es van consumir amb prudència. Calia anar col·locant-se en el que semblava un autèntic partit tàctic. Però enmig d'aquesta seny, Jurado va temperar una centrada excel·lent que va acabar al cap de Baptistao i, d'allí, al fons de la xarxa. Primera aproximació seriosa i gol. L'Espanyol es posava amb avantatge i li tocava gestionar l'eternitat que quedava de partit.
La Real va acusar la sorpresa, acostumat com venia en les últimes setmanes a golejar i no patir sobresalts en defensa. Superat aquest mal tràngol, els locals van voler fer-se amb el comandament del partit, però l'Espanyol, molt compacte i amb les idees clares en atac, es mostrava ofensiu a la mínima oportunitat. Va haver-hi algun acostament perillós a la meta de Pau, com un cop de cap de Carlos Vela que va rebutjar, també de cap, Aarón amb el porter darrere pel que pogués passar. O com un xut llunyà de Oyarzábal amb tota la intenció, que el de la Garrotxa va desviar a córner. Abans, Baptistao també va posar a prova a Rulli amb un llunyà llançament, des de la zona de tres quarts d'atac, després de veure el meta de la Real molt allunyat de la seva porteria.
Com s'esperava, els donostiarres van sortir amb una marxa més. Eusebio volia que el partit tingués ritme i pressió sobre tots els jugadors blanc-i-blaus i així van començar a apropar-se de forma més continuada a la meta de Pau, que va haver de rebutjar, espectacularment, una rematada molt ajustada d’Oyarzabal. El partit es va tensar i amb els nervis van aparèixer algunes targetes. Els locals, encoratjats per la grada, van intentar posar encara una mica més de velocitat i ho van aconseguir després d'una acció de qualitat de Januzaj que va servir en safata perquè Illarra només hagués d'empènyer al fons de la xarxa.
La Real, millor en el segon temps, va aconseguir el seu objectiu, mentre l'Espanyol tractava de sacsejar-se el domini local. Els canvis de Quique van funcionar i l'equip va guanyar en consistència davant un rival que va anar perdent claredat en els compassos finals pel bon plantejament defensiu dels pericos. L'esforç final dels blanc-i-blaus els va permetre sumar un punt davant un bon adversari.