Tornar
1-1: Meritori empat
L'Espanyol suma un punt gràcies a un gran gol de Leo Baptistao
L'any passat l'Espanyol també va començar la Lliga al Ramón Sánchez Pizjuán. Aquell era un equip en construcció i que va acabar perdent per 6-4 en una nit d'agost molt boja. 12 mesos després el de Quique Sánchez Flores és un conjunt fet, reconeixible i capaç de plantar cara a qualsevol rival. Els blanc-i-blaus van començar la seva marxa en el campionat amb un bon punt davant el Sevilla en un partit disputat a un ritme altíssim amb oportunitats, polèmica i expulsions.
El partit, passés el que passés, ja va tenir 50 segons per posar un calfred en l'ànima de tots els presents: la sortida dels dos equips amb els acords de la mítica 'Barcelona' interpretada per Montserrat Caballé i Freddie Mercury, mentre portaven la bandera de la capital catalana, amb un crespó negre. Senzill però ple d'emoció i simbolisme. Igual que el minut de silenci de després, tot en record de les víctimes dels atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils. Igual que l'aplaudiment perenne, en els minuts 16 i 21, a Puerta i Jarque.
Al marge d'això, el partit va tenir ritme, tensió, intensitat i ganes pels dos bàndols. Va respondre l'Espanyol des del principi i va començar marcant el ritme i signant les dues primeres ocasions de gol. La primera, de Leo Baptistao, als dos minuts, però el seu xut el va aturar Soria, amb tan mala fortuna que es va fer mal en un dit i va haver de demanar el canvi. La segona, de Gerard, ja amb Sergio Rico a la porteria, però el seu llançament va marxar desviat. Nolito va despertar el Sevilla, fins llavors sense espais, i Pau es va lluir.
Sense passar dificultats, còmodes al camp, l'Espanyol es va trobar amb un 'gol fantasma' en contra que no va aclarir ni la pròpia televisió i que va propiciar que, com ningú sabia ben bé què assenyalar, el col·legiat tirés per lliure i decretés que era gol, amb les consegüents protestes blanc-i-blaus. En ple desconcert, Pau es va fer gegant en un mà a mà amb Muriel i això va retornar la il·lusió als blanc-i-blaus que van començar a desplaçar-se amb velocitat a la contra. Així va arribar la galopada de Baptistao per aconseguir l'empat i tornar-li el equilibri al partit. L'Espanyol recuperava l'alè i seguia insistint en atac, camí del descans, mentre que el Sevilla tirava d'amor propi per apropar-se a Pau.
La segona meitat va començar amb una rematada de cap de Gerard, una mica picada, que va aturar amb agonia Sergio Rico. I Berizzo va decidir que no tocava esperar més i va treure a Banega per agafar el timó del joc. El Sevilla es va anar entonant i va donar la sensació que això li donava més oxigen i començava a sumar possessió i fluïdesa. Muriel va estavellar la pilota en un pal i Pau, concentrat, va recollir el enverinat rebot.
I poc després va tornar a encongir la porteria en detenir una rematada a boca de canó de Lenglet. Insistia el Sevilla a la recerca del gol, però el guió del partit va canviar notablement quan Banega es va autoexpulsar després de protestar una acció a l'àrbitre. Els blanc-i-blaus van respirar i van acabar sense patir en els minut finals per sumar un valuós empat.