Tornar
1-1: Empat insuficient
L'Espanyol s'avança al marcador, però no pot evitar el gol de l'Alcorcón en el tram final del partit
Quan acarones els tres punts i t'acabes emportant un et venç la frustració. Quan això ha passat diverses vegades aquesta temporada, et desespera. I quan el repartiment de punts no satisfà cap dels dos equips, se't congela l'ànim. Una cosa així va passar al Municipal de Santo Domingo. Espanyol i Alcorcón buscaven la victòria per motius antagònics: els periquitos per posar-se, encara que fos de manera circumstancial, líders de la categoria en espera de tancar la jornada de demà; els locals, per escapar d'un descens que els manté, expectants, a només un punt, el que els separa de l'Albacete.
En qualsevol cas, el partit va tenir dos guions diferents: el de Ramis, buscant més equilibri entre línies, intentant frenar les escomeses locals i exigint concentració per protegir les esquenes dels defenses; i el de Nafti, tècnic local, que volia superar els blanc-i-blaus amb un joc físic, fogós, de contacte, compacte defensivament i accelerat en atac. Aquest vertigen es va viure des del començament. En els primers 15 minuts hi va haver aproximacions clares a les dues metes, si bé, no van tenir encert (Keita, Puado) o van ser fàcilment desbaratades amb intervencions eficaces (Joan García i Anacker). Keita va tornar a gaudir de dues noves ocasions just abans de la mitja hora de joc i Chiki va tornar a provar la solidesa de Joan García minuts després. Fins i tot Braithwaite va disposar de la seva abans del descans, de les què necessiten precisió i no sol fallar, però aquesta vegada no va estar encertat.
La segona meitat va aportar més del mateix, però, a més, amb més control. El joc es va tornar més tens, menys vistós. Tot seguia aquest patró fins que Jofre va superar els seus marcadors, va llançar una passada cap a la banda contrària i el centre d'El Hilali va ser rematat de manera majestuosa de cap per Braithwaite. El 0-1 obria un altre escenari davant un rival al qual ja no li valia tancar-se i contemporitzar. Els locals van tornar a la càrrega i poc després, inclosos una sèrie de rebutjos a l'àrea, van permetre Chema Rodríguez empatar un partit que ni tan sols es va diluir als minuts finals, però que no va deixar ningú content.