Tornar
1-1: Empat a l'Stage Front Stadium
Un gol de Braithwaite a la segona part evita la davant el FC Andorra
Amb la igualtat existent en la classificació era pràcticament obligatori guanyar per a l'Espanyol. L'empat del Leganés convidava a un cert optimisme en les hores prèvies al xoc davant l'FC Andorra. El futbol, en qualsevol cas, demostra que les elucubracions no són bones i abans d'imaginar o pensar en suposades posicions cal guanyar els partits.
El conjunt dirigit per Manolo González es va trobar a un rival molt animós i amb ganes de plantar cara. L'FC Andorra, cuer de la classificació, va oferir molt bones sensacions des de l'inici davant un Espanyol al qual li va costar molt entrar en el partit. Tal com va succeir en el partit de la primera volta, el conjunt andorrà va donar la sensació sempre de tenir les idees més clares. Joan García va tenir un parell d'actuacions destacades, però res va poder fer per a impedir el gol d'Iván Gil. El jugador format en les categories inferiors del RCD Espanyol, com ja succeís en el partit de la primera volta, va aconseguir anotar per al seu equip. L'altra mala notícia del primer temps va ser la lesió de Nico Melamed, un dels jugadors desequilibrantes de l'equip.
Manolo González va donar entrada en el descans a Pol Lozano i Gastón Valles per a intentar canviar la imatge de l'equip. Sense molt, l'Espanyol va aconseguir empatar el partit en una de les seves primeres aproximacions clares a l'àrea. Un bon centre d'Omar El Hilali va acabar als peus de Braithwaite que va superar a Ratti amb un gran xut. El partit va canviar absolutament després del gol i només va haver-hi un equip sobre el terreny de joc. Puado va tenir el gol fins a dues oportunitats i Braithwaite va enviar al pal un bon centre de Gastón.
En l'últim sospir del partit, l'Espanyol va demanar penal sobre Gragera, qui va rebre una empenta quan anava a rematar en l'àrea.