Tornar
1-1 (3-4): Maleïts penals!
L'Espanyol, fora de la Copa després de perdre davant l'Alcorcón
L'Espanyol va finalitzar la seva marxa a la Copa del Rei amb més antelació de la desitjada després de perdre, de manera inesperada, davant l'Alcorcón al RCDE Stadium. Els visitants es van avançar aviat en el marcador i els de Quique Sánchez Flores només van aconseguir empatar al tram final del partit. Després d'una pròrroga insulsa i sense clares opcions per marcar, l'eliminatòria de setzens de final es va acabar decidint des dels onze metres. Un cop més, i ja són moltes en la història, l'equip no va tenir encert des del punt fatídic i va acabar eliminat de la competició.
Semblava que Quique Sánchez Flores volia evitar qualsevol disgust des de l'inici i més enllà dels canvis forçats per lesió, l'entrenador espanyolista no va fer gaires experiments per enfrontar-se a l’AD Alcorcón. Roberto, a la porteria, Óscar Duarte, Rubén Duarte i José Antonio Reyes van completar un onze amb molts habituals en els partits de Laliga. Finalment, l'entrenador perico va optar per situar Diego Reyes al lateral dret, com va fer en el partit de la Supercopa de Catalunya davant el FC Barcelona, en detriment del jove Marc Navarro.
Com acostuma a passar en aquest tipus de partits es va veure amb més ganes i entonat l'Alcorcón que als locals. La realitat és que els visitants van dominar el partit des de l'inici i aviat van donar el primer ensurt del partit en una acció que va acabar en córner. L'Espanyol no acaba de carburar ni de sentir-se còmode sobre la gespa del RCDE Stadium i tant l'afició com Quique Sánchez Flores començaven a mostrar el seu malestar pel joc de l'equip. Al final, la millor posada en escena dels madrilenys va acabar tenint el seu premi en forma de gol en una jugada d'estratègia. Álvaro Giménez va connectar una gran rematada de cap a la sortida d'un córner per avançar el seu equip al marcador.
L'Espanyol estava obligat a marcar, però, sobretot, a reaccionar perquè la realitat és que el conjunt perico no havia transmès bones sensacions en l'arrencada. No obstant això, els de Quique Sánchez Flores no van mostrar símptomes de recuperació. L'única oportunitat meridianament clara dels espanyolistes va ser una jugada d'estratègia pentinada per Gerard Moreno i que Diego Reyes, a un metre escàs de la porteria, va enviar per sobre del travesser quan es cantava el gol.
Quique, un cop més, no va tenir inconvenient a fer canvis i al descans va deixar a Caicedo i Reyes al vestidor per Hernán Pérez i Melendo. Estava clar que el tècnic buscava una reacció en el seu equip i la primera mida va ser donar una mica d'aire fresc a l'atac que amb prou feines havia generat joc durant els primers 45 minuts. A poc a poc, l'equip va anar avançant metres, però sense profunditat ni capacitat per crear oportunitats clares de gol.
Semblava que el partit acabaria sense opcions per als espanyolistes que, amb més cor que futbol, van anar a la recerca de l'empat. I quan tot semblava perdut, va arribar el gol d'Hernán Pérez després una bona passada de Piatti en una de les millors accions de l'equip en tot el partit. Cap dels dos contendents va ser capaç de desequilibrar el xoc i el partit va anar a la pròrroga. Una rematada en pròpia porta d'un defensa visitant va ser l'única acció destacada en el primer temps de la pròrroga. L'Espanyol volia la victòria, mentre l'Alcorcón semblava acontentar-se amb la possibilitat d'arribar a la tanda de penals. El pla dels visitants va sorgir efecte i l'eliminatòria es va acabar decidint des dels onze metres; un art en el qual els espanyolistes van tornar a evidenciar que pateixen un malastruc històric.