Tornar
1-0: Un altre pas endavant
L'Espanyol va sumar tres punts contra l'Alavés en un partit en què va haver de esforçar-se al màxim
L'Espanyol buscava una nova victòria. Volia deixar en l'oblit com més aviat millor l'ensopegada de San Mamés i tornar al camí que va començar contra el Betis fa set dies. Dos triomfs, contra els verd-i-blancs i l'Alavés, el deixa molt còmode a la classificació i a l'espera de poder acostar-se encara més als llocs de la part superior.
Massa similituds. Massa semblances. Dos equips construïts a la carrera aquest estiu, amb més d'una dotzena de cares noves a cada un d'ells. Dos estils semblants. Més eficaços que cuidadosos. Aquesta era la primera impressió del que podia esperar-se al RCDE Stadium aquest migdia del partit entre l'Espanyol i l'Alavés. Perquè, independentment de les sensacions amb què arribessin, una imatge més global, de tot el que han fet fins ara, oferia números gairebé, gairebé, gairebé idèntics. 43 per 40 punts (des d'aquest migdia, 46/40). Una victòria més l'Espanyol (al final, dos). Una derrota més l'Alavés (dos, també). Els mateixos empats. Millor percentatge de gol per als blanc-i-blaus, millors números fora de casa per als vitorians (curiosament, al costat d’Osasuna, són els únics equips que sumen més punts lluny que al seu estadi). Igualtat. Per això, encara que no ho semblés, el partit tenia trampa. Molt a guanyar i molt a perdre. Punts contra sensacions. I com a guarniment, la sensació que hi hauria molt de control, molta pissarra, molt esforç tàctic. Al final va guanyar l'Espanyol perquè es va esprémer en la segona part, ho va donar tot i va impedir qualsevol reacció visitant.
Va prémer l'accelerador l'Alavés de sortida. Ni es va immutar l'Espanyol. Li va regalar espai i va esperar amagat per anar guanyant metres poc a poc. I a això es va dedicar a partir del primer quart d'hora. Gerard va signar el primer xut entre els tres pals. I després van arribar les rematades desviades de Marc Roca, Aarón i Caicedo, com un cronòmetre, cada tres minuts. Van recuperar l'alè dels dos equip a la mitja hora per la intensa calor que començava a fer. Un cop de cap de Piatti, després d'una exquisida centrada de Jurado, es va escapar fora per centímetres i va acabar la primera meitat amb un xut de Jurado que va fregar el travesser. Abans va voler fer el mateix Camarasa però el seu llançament va ser moltíssim més desviat.
El descans li va venir bé als blanc-i-blaus. Va arrencar amb més espurna en la segona meitat, va posar una marxa més i es va mantenir durant molts minuts prop de la porteria visitant. Gerard va llançar fora un xut des de molt a prop de porteria i poc després, aquesta pressió va deixar amb una falta a la frontal que l'Espanyol va convertir en gol després d'un bon moviment d'estratègia. David López va envoltar tota la barrera de l'Alavés i va posar el cos el just perquè la pilota li caigués, mansa, als peus de Piatti, que no va perdonar a l'àrea petita. El gol premiava als blanc-i-blaus i obria un partit que es notava encallat.
La següent bona notícia va ser el retorn de Leo Baptistao, absent per lesió des de l’11 de desembre. Als pocs segons d'estar al camp es va provar amb una bona rematada des de fora de l'àrea que va posar en dificultats a Pacheco. I després va tornar a intentar-ho en un altre mà a mà contra el porter de l'Alavés, el mateix que Gerard que va serr un continu incòmode per a la defensa visitant. La mínima avantatge va mantenir certa tensió fins al final, sobretot, per les ocasions que es van malmetre per tancar el marcador molt abans.