1-0: Dosi d'oxigen
Un gol de Caicedo dóna els tres punts a l'Espanyol que pràcticament s'assegura la permanència
No podia ser d'una altra manera. Amb treball, lluita i molt de patiment, ingredients bàsics en qualsevol triomf de l'Espanyol, el conjunt dirigit per Constantin Galca va acabar sumant tres punts bàsics per assegurar-se, pràcticament, la permanència a la màxima categoria. Caicedo va ser l'autor del gol de la victòria després d'una rematada al pal de Marco Asensio. El partit es va fer llarg, però, finalment, els tres punts es van quedar a l'Estadi RCDE.
Qualificat durant la setmana pel vestidor com el partit més important de l'any, l'entrenador blanc-i-blau Constantin Galca, va apostar per recuperar Víctor Sánchez, Caicedo i Óscar Duarte, absents davant la UD Las Palmas. A més, va tornar la titularitat a Pau i va situar Rober Correa al lateral dret pel sancionat Javi López. L'Espanyol sabia que la victòria era necessària per allunyar-se de la zona perillosa i més després dels resultats d'aquesta jornada.
Una de les premisses del conjunt blanc-i-blau era controlar l'ansietat i els nervis. D'inici es va veure un Sevilla més assentat i que en els primers compassos es va acostar amb relatiu perill a la porteria defensada per Pau. L'oportunitat més clara va ser una rematada de Llorente, dins l'àrea petita, que va sortir per sobre del travesser. L'equip de Constantin Galca, superat els primers minuts de pressió visitant, va començar a mostrar-se més en atac encara que sense massa precisió.
La primera oportunitat meridianament clara va arribar en una falta servida per Víctor Sánchez que no va trobar rematador. L'Espanyol va capitalitzar pràcticament tot el seu joc ofensiu per la banda dreta tot i que les centrades d'Hernán i Rober no van acabar de generar excessiu perill. El Sevilla, ple de suplents i de jugadors del filial, basava el seu joc en la corpulència de Llorente que va estar ben lligat pels dos centrals pericos. El partit va anar avançant ràpidament per als interessos espanyolistes i només en el tram final del primer temps la defensa del Sevilla es va veure obligada a algunes centrades laterals. Just abans del descans també va arribar l'oportunitat més clara dels pericos amb un xut llunyà de Víctor Sánchez que va sortir fregant el pal.
L'Espanyol va fer un pas més en el seu joc i es va mostrar una mica més profund en atac. De nou una incursió per banda dreta va acabar amb una centrada de Rober rematada al pal per Víctor Sánchez. Era el primer avís seriós dels espanyolistes i el preludi de la primera alegria per a l'afició perica. Una altra bona acció ofensiva va acabar amb un nou xut al pal, en aquesta ocasió de Marco Asensio, però llavors va emergir la figura de Caicedo per superar, per fi, Sergio Rico. Alegria immensa a la grada tot i que encara quedava dosi de patiment per davant.
Amb l'avantatge en el marcador era necessari mantenir el cap fred i tractar d'aprofitar alguna de les opcions a la contra. Cada aproximació del Sevilla que acabava sense perill comportava un alliberament d'estrès i de nervis per a la parròquia perica. L'Espanyol va poder acabar amb el patiment en una jugada amb tres opcions clares de marcar però ni Hernán, ni Víctor Sánchez ni Gerard, que va topar amb el pal, van ser capaços de superar a Rico. La incertesa del marcador i el lent pas dels minuts continuaven generant intranquil·litat. Afortunadament, els espanyolistes van saber jugar amb cap els moments decisius de la trobada i certificar un triomf amb gust de Primera Divisió.