Tornar
1-0: Condicionats
Un matiner gol de Santos, una expulsió d'Hermoso i un dur Alavés tomben un Espanyol que va créixer en la segona meitat
El partit va començar com desitjava De Biasi. I com odiava Quique. La primera accelerada dels locals, al màxim de revolucions, va durar 48 segons. Els que va necessitar Santos per rematar, tal com li venia, el rebot múltiple que es va produir a l'àrea visitant després d'un matiner servei de córner. El 1-0 modificava tot. Obligava a fer una altra lectura del partit i a solucionar un marcador en contra només començar.
Armat de centrals, l'Alavés tenia clar que mantindria el bloc pel qual ha apostat el tècnic italià. Els bascos buscaven avançar-se com més aviat i gestionar sense nervis la resta del partit. Si alguna cosa han evidenciat en les últimes setmanes, ha estat que es refugien en defensa i busquen, amb verticalitat i pressió, els seus puntes.
A partir d'aquí, l'Espanyol va quedar-se amb la pilota i amb les ocasions. Ho va intentar de totes les maneres davant la poblada defensa que no dubtava a treure pilotes i tensar el joc. Leo Baptistao ho va provar de totes les maneres: de prop, de lluny, cantellut i fins i tot de cap, però Pacheco només va haver d'emprar-se a fons en aquesta última.
L'Espanyol doblava en possessió l'Alavés que seguia defensant la seva renda amb totes les seves armes, incloent alguna entrada fora de temps. Víctor Sánchez va ser el pitjor parat i va acabar la primera part coixejant. David López i Jurado també es van emportar un parell de doloroses trepitjades a deshora. No obstant això, qui se'n va anar al vestidor abans d'hora va ser Mario Hermoso, per dos rebutjos de cap en què el col·legiat va apreciar que s'havia aprofitat dels braços per obtenir avantatge.
En aquesta guerra de guerrilles, l'Alavés es trobava còmode i l'Espanyol, tot el contrari. El control dels de Quique era tan evident que Pau només va haver d'emprar-se a fons en una rematada de Munir just abans del descans.
Amb un menys, amb l'entrada de Naldo per consolidar la defensa i amb la idea de seguir buscant la porteria rival l'Espanyol afrontava la segona meitat. Gerard la va posar per Jurado i Pacheco, una altra vegada, va haver de lluir-se. Malgrat tot, els catalans van seguir intentant-ho. Gerard ho va provar des de vora l'àrea però la seva rematada va sortir desviada en tota una declaració d'intencions i un avís del seu caràcter.
L'empenta visitant no trobava l'encert precís i, el col·legiat va preferir no complicar-se en una clara agafada dins l'àrea d'Ely a Baptistao, quan intentava rematar de cap. Va semblar penal i Mendizorroza va respirar alleujada quan l'àrbitre va deixar seguir. Per menys que això va marxar Mario Hermoso.
L'Alavés enduria el joc, travava el partit i obstaculitzava les arrencades d'un Espanyol més lliure en atac amb el sistema de tres defenses. Baptistao va agafar la pilota a tres quarts de camp, va conduir la pilota en un dels seus eslàloms d'autor, es va desfer dels seus perseguidors i va llançar. Però el seu tir va sortir fregant el pal de Pachecho. Els bascos intentaven intimidar tímidament a Pau i els pericos, seguir en el seu camí de reacció. Però les aturades de ritme eren constants.
Tot i la millora en la segona meitat, a l'Espanyol se li va posar molt coll amunt una trobada que, per a sorpresa de qualsevol aficionat al futbol, va acabar amb un expulsat visitant i cap de local.