Tornar
0-1: Silenci al Villamarín
L'Espanyol suma tres punts en un partit molt complicat que es resol amb una rematada de cap de Diego Reyes
Havia dit Quique Sánchez Flores que silenciar amb una victòria un camp ple i entregat al seu equip era un repte que havia d'assumir l'Espanyol. Ho va fer gràcies al seu bon treball defensiu i la seva intenció de sumar els tres punts. Diego Reyes, de cap, va sentenciar un partit que va tenir intensitat i incertesa fins al xiulet final.
S'esperava un partit travat, complicat, complex, difícil, encallat i molt més. Les dues últimes dècades els enfrontaments al Benito Villamarín (després Ruiz de Lopera i ara una altra vegada Benito Villamarín), han estat presidits per la igualtat i per campanades blanc-i-blaves. L'any passat els catalans van signar un brillant 1-3 després de dos anys de derrotes consecutives i cinc empats en els anteriors partits. És cert que anys anteriors van ser capaços de sumar un 1-4 i un 2-5. A Montjuïc i a Cornellà els blanc-i-blaus també han caigut 0-3 (l'any passat) i 2-4, tampoc fa molt. Amb les estadístiques a la mà i el camí que van emprendre els dos equips des de l'estiu semblen ànimes bessones. Els dos estan buscant el seu lloc en un campionat en què han modificat cossos tècnics i plantilles. Els dos s'han entestat a buscar un nou rumb, un nou futur i per això estan edificant un present que no arriba als resultats esperats per a les plantilles que mostren els dos clubs.
En qualsevol cas, a la sortida accelerada dels locals li va posar l'Espanyol ordre i control defensiu. Sense comptabilitzar grans ocasions en contra, els blanc-i-blaus van anar trobant els metres i els espais necessaris per anar apropant-se cada vegada més a la porteria d'Adán. Després dels titubejos inicials, la recta final de la primera meitat va ser un assetjament a la porteria del Betis. Fins a cinc vegades es van acostar amb relatiu perill a la porteria verd-i-blanca, però Adán va estar encertat sota pals, sobretot en dues oportunitats signades per Gerard.
A l'Espanyol li tocava patir fins al final i es va aplicar per no passar dificultats. Una excel·lent mà de Diego Reyes en l'últim sospir va certificar la victòria.
El descans no va obrar canvis perquè el partit es va reprendre com un calc. Accelerada inicial dels locals i poc a poc els de Quique responent territorialment i posicionalment. Hernán es va inflar a fer quilòmetres i d'una de les seves contres, va néixer el gol de Diego Reyes. La seva galopada va acabar en córner i la rematada final de Diego Reyes, de cap, al fons de les xarxes. Va tenir una altra una mica després Gerard per augmentar el marcador, però Adán va estar intuïtiu.