Tornar
0-1: Nou de nou
L'Espanyol signa un partit pràctic per sumar una patida victòria a La Rosaleda
Tocava patir. Tothom estava avisat. El Màlaga, com s'intuïa, estava decidit a sumar tres punts després d'encadenar una mala ratxa de resultats que, tot i no posar-lo en cap perill, sí que avisa de com serà de competitiu el campionat fins a l'últim segon.
I això mateix és el que li va tocar a l'Espanyol: lluitar fins a l'últim alè per sumar tres punts que valen or i que certifiquen el tres de tres, o el nou de nou. Tres victòries en els tres últims partits.
Volia l'Espanyol seguir el seu idil·li amb les victòries i sumar el seu tercer triomf consecutiu, després d'haver superat el doble escull com a local davant Granada i Sevilla. Els blanc-i-blaus arribaven a La Rosaleda amb una bona dosi d'autoestima i amb la sensació que haurien de repetir la seva capacitat competitiva com van fer durant la primera volta. De fet, els de Quique van començar perdent fora davant Sevilla i no van tornar a fer-ho fins al Camp Nou, quatre mesos després. El bon tot de l'equip s'endevina des de fa setmanes i poc a poc comença a ser reconeixible com reitera el tècnic.
En el bàndol local, després de la dimissió de Juande Ramos, l'arribada de Marcelo Romero només havia aportat un punt als malaguenys i quatre derrotes consecutives. Set jornades sumaven sense guanyar.
En qualsevol cas, el partit va arrencar amb els patrons que s'espera d'un enfrontament entre dos equips amb ratxes antagòniques. Els locals van accelerar de sortida, mentre l'Espanyol tractava de col·locar-se al camp. Santos va tenir tres oportunitats en els primers 15 minuts però un cop no va encertar a rematar, un altre va fallar ell i en el tercer, Diego Reyes la va treure sobre la línia.
Va ser l'avantsala de la primer urpada blanc-i-blava. En un atac ben conduït, la pilota va acabar a peus de Piatti que no s'ho va pensar des de fora de l'àrea. El seu xut es va colar al costat del pal esquerre de Kameni i va posar en avantatge als catalans. El que va venir després gairebé va ser un monòleg. Els locals estavellaven una i altra vegada els seus atacs contra la ben proveïda defensa blanc-i-blava, mentre que els de Quique no perdien l'oportunitat d'intentar contraatacs que posaven en dificultats la porteria local. Sense grans estridències, el partit estava prou controlat i semblava més inclinat del costat català.
La segona meitat, però, va començar amb un Màlaga molt més intens, buscant contínuament la porteria de Diego López i l'Espanyol defensant la renda amb cert ordre però sense aconseguir allunyar els locals cap a la seva pròpia porteria. Quant ho va fer, el Màlaga es va parapetar i va tancar buits, desconfiant del potencial visitant.
El setge local a la porteria de Diego López va ser insistent fins al xiulet final. Més d'una dotzena de córners en contra testifiquen l'impuls local i el meritori treball dels blanc-i-blaus per defensar amb ungles i dents tres punts que no volien que s'escapés. Al RCDE Stadium, a la primera volta, davant el Màlaga, la victòria va volar en el descompte. Avui no. Avui l'Espanyol va tornar a sumar tres punts en un camp que comença a donar-se extraordinàriament bé en resultats, però agònic quant a l'esforç per aconseguir-los.