0-0: Punt merescut
L'equip de Quique Sánchez Flores aconsegueix un just empat davant el Villarreal
L'Espanyol va puntuar per segona jornada consecutiva després d'empatar davant el Villarreal en un partit sense gols, però amb oportunitats i moments de bon futbol. Els futbolistes dirigits per Quique Sánchez Flores van plantar cara a un rival de molta envergadura que amb prou feines va inquietar als blanc-i-blaus molt seriosos durant els 90 minuts.
L'Espanyol es va presentar a Vila-real amb la idea de mantenir el camí del bon joc i l'eficàcia que va trobar durant molts minuts de dilluns passat. Quique va apostar per la continuïtat i en la setmana de tres partits va repetir el mateix onze. El que funciona no es toca, és un dels axiomes del futbol que es repeteix habitualment.
Així, l'Espanyol, es va presentar a Vila-real amb la intenció de repetir i potenciar tot el bo que va fer la temporada anterior. Ho va dir Quique en la prèvia i ho va sospitar Escribá que va dotar d'armes al Villarreal per evitar qualsevol contra blanc-i-blava.
En qualsevol cas, les dues propostes van aconseguir que durant molts minuts es veiés un partit intens, bonic, amb bons detalls i amb arribades a una i altra àrea que van incomodar tant a Pau com a Barbosa. Jurado va posar el primer sobresalt a la grada local amb un cop de cap que es va marxar lleugerament desviat i el públic va reclamar minuts després un possible penal de Javi Fuego a Samu Castillejo mentre tractava d'acomodar la rematada.
A partir d'aquest moment ja no hi va haver treva. Amunt i avall, de porteria a porteria. Li agradava córrer a l'Espanyol i s'esforçava per tancar línies el Villarreal fins al punt que els seus dos puntes van acabar amb sengles grogues abans del descans.
El partit va seguir obert i amb ocasions clares. Cop de cap de Mario Hermoso que Barbosa va treure amb una esplèndida parada. Xut de Trigueros des de lluny que va marxar ajustat a la xarxa lateral de la porteria. Un altre rematada de Piatti i una rèplica final de Samu amb una bona mà de Pau.
La segona meitat va començar amb idèntics paràmetres. L'Espanyol va seguir buscant la porteria de Barbosa, mentre que el Villarreal es trobava lligat de mans amb els moviments blanc-i-blaus. Aquesta teranyina va propiciar un parell de bones rematades de Gerard i de Baptistao que van avisar als groguets que l'equip no claudicaria. Escribá ho va entendre i va moure la banqueta immediatament. El mateix va fer Quique. Començava un altre partit tàctic per afrontar la recta final. David López la va tenir en una rematada després d'una deixada de Gerard, però el seu xut va marxar lleugerament alt.
Va governar amb molt criteri el partit l'Espanyol. Els de Quique Sánchez Flores potser no van tenir tant domini de la pilota, però van saber frenar les escomeses locals. Pau va estar molt encertat en un parell d'oportunitats per a evitar el gol local. Els dos equips van buscar el triomf fins al final i van tenir les seves opcions. Javi Fuego, en una jugada d'estratègia, no va poder impactar amb força i, per sort, Unal tampoc va encertar en una rematada de cap i va permetre al conjunt perico sortir de La Ceràmica amb un punt molt merescut.