Tornar
0-0: Empat de qualitat
Un Espanyol molt seriós suma un punt de mèrit al Calderón
L'Espanyol va sumar un punt d'or al Calderón després d'un partit intens, seriós i que confirma l'exercici de solidaritat entre els jugadors per treure una cosa positiva d'un camp complicadíssim.
L'empat suposa, d'una banda, que l'equip suma el seu vuitè partit sense perdre i, a títol personal, col·loca Diego López a la barrera dels 500 minuts amb la porteria imbatuda.
El partit va tenir prolegòmens marcats pels elogis mutus, els gestos i el retrobament de jugadors. Quatre blanc-i-blaus van defensar no fa molt la samarreta de l'Atleti, a més de Quique Sánchez Flores, a la banqueta matalassera i Jordi Lardín, actual director esportiu de l'Espanyol, que va estar a la llotja, va ser jugador dels dos equips; Juanfran també va ser abans blanc-i-blau. Gestos per als morts a l'accident del Chapecoense (braçalets i minut de silenci inclosos), entre els quals es trobava Cleber Santana, exjugador de l’Atlético i amic personal de Jurado, Reyes i Roberto, a més de Quique, que va ser el seu tècnic. I gest també de l'Espanyol sumant-se a la iniciativa de la lluita contra l'homofòbia lluint Víctor Sánchez, de sortida un braçalet amb els colors de l’arc de Sant Martí, una opció a la qual es van afegir també altres equips de Primera i Segona Divisió aquesta jornada. Durant el partit, però, l'irrenunciable escut amb el 21 en memòria de Dani Jarque, una cosa que es manté inamovible en totes les categories de l'Espanyol.
Quique i Simeone es van tirar floretes a les hores prèvies i al Calderón se li va reconèixer a l'avui tècnic blanc-i-blau que va ser qui va posar la llavor de l'actual Atleti en les seves dues campanyes com a matalasser. Va sumar els dos primers títols després d'anys de sequera i això no s'oblida al Manzanares.
I el partit? Més o menys el que s'esperava. Els locals practiquen un joc insistent, de moltes ajudes, col·laboratiu, i això obliga el rival a no perdre detall, a estar plenament concentrats perquè es poden tancar hermèticament o poden galopar cap a la meta contrària en tres passades. Quique va distribuir als seus jugadors sobre el camp per jugar una partida tàctica que requeria tanta concentració com decisió. Tot i que la pilota anava i venia, d'un costat a l’altre del camp, Oblak i Diego López amb prou feines es van veure inquietats fins a la recta final en què el porter local va haver de sortir a tapar a la desesperada un xut de Gerard després d'una bona acció a la contra. Avortar la més clara ocasió de la primera meitat. A la segona va tenir una altra igual. Aquest cop davant Baptistao. Al 59, aquesta acció va despertar als blanc-i-blaus que van signar en els següents minuts futbol de quirats, fins que Diego López també va posar de la seva part i va desviar espectacularment una rematada de Gabi. L'estira i arronsa va ser continu a partir d'aquest moment.
Els últims minuts l'equip va treure forces de flaquesa per intentar anul·lar tots els intents locals per trobar la fogonada que els donés la victòria. Els jugadors es van buidar i van merèixer els elogis del tècnic i de la grada, que va entendre l'esforç blanc-i-blau.