Tornar

0-4: Golejada a domicili

L'Espanyol guanya en un partit perfecte a Vallecas

Després d’un inici una mica tímid, l’Espanyol va ser un autèntic vendaval. L’equip dirigit per Manolo González va completar un primer temps espectacular. Més enllà dels gols de Cabrera, quina manera de celebrar els seus 200 partits oficials amb el RCD Espanyol!, i de Roberto, després d’una gran acció del capità Puado, l’equip va ser un autèntic espectacle. El tècnic va encertar amb el seu onze inicial i tant Edu Expósito com Roca van aportar dinamisme a l’equip.

Urko es va imposar al centre del camp i va gestionar el partit al seu gust. Es va anticipar, va robar i va mostrar una visió de joc a l’abast de pocs jugadors de la categoria. Fins i tot en els rebots va tenir sort. El plantejament blanc-i-blau va ser de matrícula. Pol Lozano va barrar al centre del camp i Edu Expósito va gaudir amb la pilota.

Van ser dos gols, però la realitat és que podria haver estat una golejada d’escàndol. Puado va calcar dues vegades la mateixa acció, però sense el premi del gol igual que Romero, qui va aprofitar la fragilitat defensiva local a la seva banda dreta per presentar-se de manera contínua a l’àrea rival. Roca, que tot just començar va tenir una oportunitat molt clara, també va generar joc. L’acció més clara, un passe a la frontal per a un Roberto que, després del seu gol, va tenir dues opcions més. Va ser una autèntica delicatessen veure l’Espanyol. Accions combinades, excel·lent col·locació, molta intensitat i arribades clares a l’àrea contrària; una autèntica delícia. Vuit anys després, el RCD Espanyol arribava al descans amb una avantatge de dos gols. Un dada que constata la magnitud del partit realitzat pels espanyolistes.

Després d’un primer temps excel·lent, era d’esperar que el Rayo Vallecano reaccionés. Devia llegir-los la cartilla Íñigo Pérez a la mitja part, perquè el conjunt rayista va canviar radicalment. L’equip local va fer un pas endavant i l’Espanyol, en canvi, no va mostrar ni la frescor ni la lucidesa del primer temps. És cert que tant Puado com Roberto van estar molt a prop d’ampliar l’avantatge, però els va faltar finalitzar.
Per sort per als pericos, quan més agobiats estaven, va emergir la figura de Joan García. El porter català va tornar a ser clau per mantenir el seu equip al partit quan tot feia indicar que el Rayo podia marcar en qualsevol moment.
Però, per fi, l’espanyolisme va poder viure un dia feliç. Una nova acció ofensiva va acabar amb un penal sobre Roberto. Puado, el capità, va assumir la responsabilitat i va aconseguir el seu desè gol de la temporada, millorant tots els registres de la seva carrera a la màxima categoria.
Finalment, Pere Milla va tancar la golejada amb un gol que va acabar de sentenciar el partit amb el 0-4 al marcador, deixant clar el domini total de l’Espanyol.