Tornar

0-0: Un punt per continuar creient

L'Espanyol empata davant l'Osasuna en un partit tancat, travat i que deixa els blanc-i-blaus confiats a seguir millorant

Manolo González intuïa, i així ho havia insistit als seus jugadors, que el partit davant l'Osasuna seria aspre, complex, dels que s'han de mastegar amb més paciència i serenitat de la desitjada. Davant d'un Osasuna ordenat, de la mà d'un tècnic pragmàtic com Vicente Moreno, l'Espanyol havia de tenir calma, intensitat i prudència per no descompondre's.

Els blanc-i-blaus han començat el partit posant ritme, corrent, buscant l'esquena dels defenses vermells i tractant d'importunar l'ordre que imposa el seu tècnic. Puado va tenir la primera oportunitat en internar-se a l'àrea amb intenció, però el seu xut, després dels empentes i les traves de la defensa visitant, va marxar desviat. Va ser un exemple de l'orgull que l'equip hauria de mostrar durant tot el partit.

Al davant, un Osasuna rocós, amb un clar poder físic, sabedor de tot el que havia de fer, infatigable i amb l'abecé del que havia de fer totalment clar.

A Puado i Cardona li tocava lluitar amb una ordenada defensa que ajudava la resta dels seus companys quan s'acostava el perill a la seva àrea. Amb tots aquests ingredients, el partit se simplificava en centímetres i múscul contra il·lusió. No hi havia escletxes, però els blanc-i-blaus tampoc passaven especialment problemes i les poques arribades les anul·lava amb seguretat Joan García.

Després del descans, l'Espanyol va fer un pas endavant, però també l'Osasuna va trobar les escletxes que no va tenir a la primera meitat. Kumbulla va desviar un intent de xut de Rubén Peña i, poc després, Pol Lozano va aixecar la grada amb un llançament (envoltat de rivals) que va buscar l'escaire visitant, però Sergio Herrera es va estirar fins al límit per desviar-la. Va ser la millor oportunitat de tot el partit que va allargar i va estimular l'ànim local fins a superar els sis minuts extres del partit.